Fa dos anys naixia Educació 360, com una aliança impulsada per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, la Fundació Bofill i la Diputació de Barcelona per integrar les extraescolars en el model educatiu i garantir-ne l’accés. En fa un, aquesta aliança arribava al seu primer aniversari amb 120 aliats. I el pròxim 5 de febrer celebrarà els dos anys, en un acte al CCCB en el qual es podran conèixer un munt d’experiències de “comunitats que eduquen”, i amb la xifra de socis duplicada: ja en són 242, dels quals un centenar són ajuntaments i ens locals (consorcis, diputacions, consells comarcals), mentre que els 140 restants són entitats, xarxes, centres educatius i grups de recerca.

Des del setembre passat Fathia Benhammou és la directora de l’Aliança Educació 360. La seva biografia és remarcable. Va arribar a Catalunya amb només sis mesos, però no va poder obtenir la nacionalitat fins passats els 20 anys, aquest fet va acabar estroncant una incipient carrera com a mestra d’educació infantil, per a la qual s’havia format, i la va lligar als moviments de base pels drets de les persones immigrades, i en especial les dones. Va entrar a treballar a la Fundació Bofill quan encara Jordi Porta n’era el director, i amb el temps es va acabar convertint en la seva directora de programes. Fins que fa uns mesos la jubilació de Carles Barba li ha obert el pas a aquest nou repte.

Quin és el balanç d’aquests dos anys?

El balanç és molt positiu, perquè l’Educació 360 ha quallat força i ha ajudat molts actors educatius a impulsar o fer créixer les seves iniciatives; sempre insistim en què l’Educació 360 beu i s’alimenta d’altres iniciatives prèvies que hi ha hagut al país. Però, més enllà de la narrativa, el que volem és que aquest propòsit de cercar l’equitat i ampliar el dret educatiu al fora escola es converteixi en política pública en el curt termini.

És força inexplicable l’èxit del nom. Es va estendre de seguida…

Segurament ha quallat perquè és una necessitat. El que diem és que l’Educació 360 ens fa repensar l’educació, actualitzar-la i entendre que va molt més enllà del que passa pròpiament a l’escola. Adquirir les competències necessàries per la vida i que aquestes competències siguin rellevants passa per connectar el que passa dins i fora del sistema educatiu. De fet, a molts països d’Europa s’entén que l’educació ja no és només facilitar l’accés a l’escola, sinó oferir oportunitats més enllà. Per això, la nostra aposta és aquesta connexió entre els agents, els aprenentatges, els espais i els temps. Perquè, a la pràctica, la comunitat ha de ser l’espai d’aprenentatge.

Quan els conceptes es fan populars també és fàcil que es perverteixin. Això està passant?

Això no ho hem detectat.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.