EDUCACIÓ A L’HORA és una proposta conjunta de la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Dues entitats que conec, aprecio i valoro; i amb les quals he participat i col·laborat. Parteixo de la confiança que els possibles lectors coneixen la proposta. No l’explicaré. Es pot consultar sencera en aquest enllaç.

Penso, d’entrada, que la proposta és bona: ajuda a constatar que es poden fer canvis i no només en els horaris: canvis de fons, transformadors. Aquí es pot incidir ja des d’ara; i cada centre pot fer-ne. Les transformacions que duen a terme alguns centres escolars (força escoles i pocs instituts) fan veure que canviant metodologies, organitzacions o horaris canvien alhora altres aspectes de la vida del centre. Amb una gestió d’aula diferent es pot evitar que calgui fer deures a casa, una font de desigualtats i de fre a altres activitats interessants per l’alumnat que es poden fer en acabar l’horari anomenat lectiu. Si es treballa globalment es provoquen canvis en l’organització dels espais i els temps i, fins i tot, es noten diferències en la convivència dins del centre: hi ha menys d’allò que alguns anomenen conflictivitat.

Són només petits (o grans) exemples. I es poden fer altres canvis: disminuir la durada de les activitats curriculars. Es podria fer tota la càrrega lectiva amb menys temps. Catalunya ja és el país europeu on l’alumnat de secundària té més hores de classe, la qual cosa no millora l’èxit escolar.

EDUCACIÓ A L’HORA parteix de la constatació que altres instàncies, a més de l’escola, eduquen. Ben cert. Els ensenyants ajudem a l’educació tot ensenyant o ajudant a aprendre a infants i adolescents. Per tant si el centre escolar és un element educatiu més dels molts que hi ha a la societat, per què ha de ser el principal? Per què la proposta pivota al voltant de l’escola o l’institut? Un club poliesportiu, una biblioteca, un centre de salut o, sobretot, una entitat d’esplai podrien ser el centre vertebrador de la proposta. L’escola no és la instància principal on s’educa o, fins i tot, s’aprèn; malgrat actualment (i no cal que sigui així) és l’espai on passen molt temps, més que en altres instàncies si descomptem la familiar. Avui dia és ben evident que hom aprèn molt fora del centre escolar, i abans sembla que també. Al segle XIX i principis del XX, els ateneus populars van ser més eficaços per fer disminuir l’analfabetisme que les escoles.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.