L’informe PISA, elaborat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) es duu a terme cada tres anys, des del 2000, a partir de les proves efectuades en joves d’entre 15 i 16 anys (4t d’ESO). És certament un barem important per calibrar els coneixements en tres àrees estratègiques de l’educació: les ciències, les matemàtiques i la comprensió lectora. En el penúltim informe PISA (2016), Espanya va superar per primera vegada la mitjana o va ser-hi molt a prop, però la conclusió del 2019 (les proves es van fer el 2018) certifica que ha descendit 9,5 punts en ciències (el pitjor resultat de la sèrie) i 4,5 punts en matemàtiques.

El resultat, segons la mateixa OCDE, es resumeix en un diplomàtic «no es pot establir cap millora o declivi significatiu en cap de les matèries». És a dir, i fins i tot malgrat les pèrdues sofertes, es tracta d’un estancament, una espècie de compàs d’espera, tot i que és cert que les dades de PISA s’han de valorar de manera que s’estableixin determinats paràmetres al llarg del temps. La tendència generalitzada dels països avançats és a la baixa. A Espanya es dona el cas que l’avaluació reflecteix els efectes de les retallades en educació, especialment a partir de l’any 2011. Uns anys de plena crisi, amb més precarietat en el professorat i sobrecàrrega en els docents. Unes retallades que encara no s’han revertit. A més, la prova també reflecteix l’aplicació de la LOMCE, la controvertida ’llei Wert’, a les comunitats que la van aplicar. En aquest sentit, les dades de la Comunitat de Madrid parlen per elles mateixes. A Catalunya, tot i que es troba a la mitjana de l’OCDE i per sobre de l’espanyola, les notícies no són més encoratjadores. S’ha descendit 15 punts en competència científica (el registre més baix des del 2013) i 10 en matemàtica.

LLegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.