Els infants comencen la relació amb l’escola l’any natural que compleixen 3 anys. Inicien aquest “contacte” al mes de setembre quan alguns ja els han complert però altres encara no. Abans uns quants potser han experimentat un altre entorn educatiu, la llar d’infants i els altres es preparen per la que serà la primera relació amb una institució educativa i per tant passen d’estar amb la família a… un espai estrany amb altres nens i nenes i amb adults desconeguts.

Aquest inici d’escolarització crea en els infants i les seves famílies episodis d’incertesa, dubtes, nervis, malestar, angoixa… en general són moments difícils, que es viuen amb una certa preocupació, tot i que sobretot depèn molt de cada situació.

Les primeres setmanes són complexes, però a poc a poc la majoria dels infants ho superen, s’acostumen i s’adapten a la nova situació. Aquest procés, però, no és lineal ni universal, té moments d’acceleració i d’altres de pausa i de vegades és el segon trimestre i no està encara superat. No és igual per tots els nens i nenes: hi ha qui va al migdia a casa a dinar i qui, per diferents raons, ha d’estar tota la jornada al centre… i fins i tot, alguns d’ells poden fer un horari extra, perquè fan acollida, activitats extraescolars, etc. Tot plegat, complicat.

Encara que l’escola posa normalment tots els mitjans que té disponibles, no acostuma a ser suficient, la situació no és fàcil: al final la ràtio és un mestre per 25 infants. Quina desproporció, no? Un adult i 25 nens i nenes de 2 i 3 anys que gairebé no es coneixen.

Com més ho penso, més increïble ho trobo… I em sembla que només es poden fer a la idea del que representa aquesta situació els mestres que han estat a P3 i han viscut aquestes primeres setmanes i les seves conseqüències.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.