Antonio Márquez és un mestre d’educació especial –nom cada vegada més en desús, ell prefereix el de mestre de pedagogia inclusiva– que s’ha fet molt popular gràcies al seu blog, Si es por el maestro nunca aprendo, amb el qual des de 2015 reflexiona sobre educació inclusiva, però on sobretot ofereix consells i recursos que ha anat desenvolupant per fer viable el que els teòrics han definit com el Disseny Universal per l’Aprenentatge (DUA). Márquez tracta constantment d’aterrar la teoria en la pràctica, i per això un bon dia va dibuixar la roda del DUA, un esforç de síntesi per posar a l’abast dels docents aquestes alternatives que han de permetre eliminar les barreres a l’aprenentatge. Però com la roda pot semblar molt complexa, va dissenyar també un Pack Dua Bàsic pensant en els no iniciats.

Márquez va treballar durant dotze anys amb alumnes amb discapacitat visual de Granada, un treball itinerant que li va permetre passar per més de mig centenar de centres d’aquesta província, experiència que considera clau en la seva evolució personal i professional. “Quan tens una perspectiva des de fora, i vas veient el que passa en un centre i en un altre i en un altre, veus coses molt diferents a si sempre estàs en el mateix centre i creus que tot el sistema educatiu és el que passa en el teu centre”, comenta. Des de fa més d’un any està en excedència i es dedica en exclusiva a donar formació. Parlem amb ell després d’una xerrada sobre el DUA dirigida a famílies amb fills amb síndrome de Down, en una recent trobada de Down España celebrada a Almeria.

Per on ha de començar un docent per identificar aquestes barreres d’aprenentatge?

El que els proposo quan els dono formació és que, en primer lloc, han de pensar només en les activitats que proposaran, en els seus dissenys, sense pensar en els alumnes. Però no sense pensar en un alumne amb discapacitat o que tindrà problemes. Sense pensar en cap alumne. De fet, en molts casos demano que s’intercanviïn experiències i activitats entre un docent i un altre, i les posin en pràctica en una altra aula perquè comencin a prendre consciència que el focus no està en l’alumnat sinó en el que presentaré. També els demano que facin una reflexió interna sobre quins problemes han anat trobant en un determinat tipus d’activitats que estan molt acostumats a posar, per exemple un dictat o un comentari de text. Són activitats que coneixen i per tant saben on acostumen a haver-hi els principals problemes, llavors els demano que reflexionin sobre les barreres que estan posant a l’alumnat i tractin de solucionar-les oferint algun tipus de recurs (una alternativa, un suport visual…) Aquest seria el pas fonamental per un docent. Eliminar aquestes barreres freqüents. A partir d’aquí ja començaria a poder anar treballant les barreres més específiques.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.