Com s’anuncia en la convocatòria, l’acte d’avui té una doble finalitat: acomiadar-se i fer una valoració dels assoliments del programa. Temps hi haurà per analitzar en detall les valoracions que en facin tant l’equip tècnic que ha dissenyat i tirat endavant el programa, com el prop de mig miler d’escoles i instituts de Catalunya que hi han participat, els milers de professors i professores d’aquests centres, la comunitat educativa i els responsables i tècnics de les institucions que, amb implicacions diverses segons els casos, l’han impulsat i li han donat suport. Tot esperant aquestes valoracions i les anàlisis subsegüents, l’ocasió és propicia, però, per preguntar-nos què ens deixa Escola Nova 21 un cop que el programa com a tal ha arribat a la seva fi.

Més enllà dels assoliments concrets, des del meu punt de vista –el punt de vista d’algú que ha seguit amb atenció i interès les iniciatives i les activitats desenvolupades– Escola Nova 21 ens deixa dos llegats importants per a la transformació i millora del nostre sistema educatiu. El primer té a veure amb haver posat de manifest el potencial del sistema en el seu conjunt, i en especial del professorat i de la comunitat educativa, per endegar i tirar endavant aquest procés de transformació i millora. I el segon, amb la identificació d’algunes condicions i maneres de fer que permeten i afavoreixen que aquest potencial es faci realitat.

Pel que fa al primer, el que crida més l’atenció és l’aparent facilitat amb la qual Escola Nova 21 ha aconseguit quelcom que l’any 2016, abans de l’inici programa, no semblava gens fàcil, sobretot venint com veníem –i on encara estem en bona part– d’un llarg període de restriccions pressupostàries i de retallades de la inversió en educació. Em refereixo a la mobilització en favor del canvi de paradigma i la transformació del sistema educatiu que Escola Nova 21 ha generat entre sectors relativament amplis del professorat i que ha portat a un nombre important d’escoles i instituts de Catalunya a incorporar-se al programa i a participar en les seves iniciatives i activitats. Aquesta mobilització no sols ha permès endegar experiències innovadores en molts centres, sinó que ha contribuït també de forma important a fer visibles i consolidar experiències que, si bé en alguns casos s’estaven desenvolupant des de feia temps, eren de vegades poc o molt poc conegudes. I el que és no menys important, ha afavorit que diferents mitjans de comunicació, gràcies a una estratègia encertada de difusió i explicació, fixessin l’atenció en els processos de transformació i canvi iniciats o emparats en el marc del programa, contribuint d’aquesta manera a la presa de consciència social de la necessitat d’aquests canvis.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.