El títol l’he agafat prestat d’un debat que organitza la Fundació El Llindar per a la setmana vinent i les reflexions provenen d’una trobada que van fer per inaugurar un garage lab en què proposaven passar de l’aula al “garatge”. Una proposta per crear noves oportunitats educatives per als joves rebotats del sistema escolar a partir de les dimensions digitals. Una proposta que un jove resumia així: “A l’escola tot era llegir; en paper o en una pantalla, però tot era llegir. Aquí no”. Una pràctica educativa que es desenvolupa enmig d’impressores 3D, màquines làser i ordinadors diversos. L’univers digital passa així a convertir-se en un nou context d’aprenentatge i, aplicat amb voluntat educativa i recursos, pot servir per trencar la dinàmica que porta un grup significatiu d’adolescents a considerar que no val la pena continuar aprenent. Podríem dir que la digitalització salva a qui l’academicisme analògic condemna.

No. No es tracta de planificar noves manualitats ni d’una versió atractiva de la tecnologia de l’ESO. Les noves oportunitats suposen crear, expressar, dissenyar, planificar, escriure amb llenguatges que l’ordinador entengui, produir objectes, veure resultats, etc. L’experiència final és simple: recuperen les ganes de descobrir, comproven que són competents per crear i produir i, pel mig, descobreixen que necessiten saber.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.