Si no volem acabar sent un país econòmicament dependent del turisme -turisme de sol, platja i preus de saldo-, cal, entre altres coses, que tinguem un ensenyament excel·lent.

Els treballs manuals poc qualificats continuaran perdent valor. No podem competir, en aquest sentit, amb altres països i tampoc amb un procés d’automatització i robotització que tendeix a accelerar-se. Les feines poc qualificades aviat estaran tan mal pagades que no permetran construir un projecte de vida que valgui la pena. Augmentaran els aturats i aquells que, a desgrat de tenir feina, no disposaran dels recursos necessaris. Tindrem treballadors i famílies treballadores pobres que no podran arribar a final de mes, com ja succeeix aquí i, de forma molt més acusada, en altres economies avançades.

És per raons econòmiques, però, més important, també per poder construir una societat millor i una democràcia de més gruix, de més qualitat, que ens convé, que resulta urgent, prendre mesures per millorar el nostre ensenyament. Dir sistema d’ensenyament no és sols una manera de parlar. L’ensenyament és un tot absolutament integrat, relligat entre si. Qualsevol cosa, bona o dolenta, que ocorri en una de les seves dimensions afecta i condiciona les altres. Per exemple: sense una millora en l’ESO i el batxillerat, és molt difícil que millori el nivell de l’ensenyament universitari.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.