Quan la democràcia és fràgil, i la veiem vulnerada, més que mai, hem de recordar-nos que l’educació no es pot limitar a un conjunt de tècniques. L’educació és un compromís ciutadà i amb la ciutadania. Tota democràcia està cridada a fer de l’educació la seva prioritat.

Hi ha infants i joves que només tenen una oportunitat i aquesta és l’escola. Ens referim als que viuen en la vulnerabilitat social i econòmica, aquells que neixen en contextos de pobresa. L’escola democràtica és l’escola de les oportunitats, però no tota la responsabilitat de l’èxit educatiu recau en l’escola. L’escola, sola, no ho pot tot. 

Els infants arriben a l’escola amb una motxilla de casa, que farà que no tots tinguin el mateix punt de partida quan inicien la cursa escolar, com tampoc no hauran de fer front als mateixos obstacles. Malauradament, molts es quedaran pel camí, expulsats a les cunetes o desenganyats per tant de fracàs acumulat, sense arribar mai a la meta. Un nombre inacceptable de joves abandonen l’escola en el nostre país, i aquesta hauria de ser la prioritat número u de totes les reformes que s’anuncien des de la política educativa. Perquè un cop s’universalitza l’accés a l’ensenyament, el gran repte de l’escola ha estat la desigualtat de resultats. Com aconseguir l’èxit educatiu per a tothom? Segueixen havent-hi pràctiques nefastes –com la repetició de curs o els agrupaments per nivell dels alumnes– que sabem que només generen més fracàs i una despesa enorme, tal com alerten els informes dels organismes europeus i internacionals. Però no hi ha el coratge polític per fer-hi front.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.