Busca i rebusca, on el vaig guardar? On deu estar el fulard? Aquest diumenge, després de molts caps de setmana sense cau, toca tornar-hi. Mira que havia sigut una activitat habitual, quantes vegades havia dit “no puc, tinc cau”?, i mira ara, que no sé ni on he guardat el fulard després de tantes mudances. Trobat!

Aquest cap de setmana molts agrupaments escoltes han fet el que es coneix com a ‘Passos’, l’activitat de principi de curs on es fan els canvis d’unitat, de grup. Com que cada unitat està formada per tres generacions, cada any se n’acomiada a una que puja de grup i una de nova hi entra. Fins aquí, tot normal. Però aquest any té una cosa especial…

Fa temps que amb els dinosaures, el grup d’excaps del cau, no anàvem a una excursió de passos. Quan vam deixar el cau ens vam prometre que cada any hi aniríem. Al principi vam complir, però el dia a dia, el “no puc, tinc molta feina” però també el “no puc, he quedat amb uns amics” ha anat passant per davant i ara ja no hi anem mai. Però enguany és diferent. Aquest any us féu grans, els nostres nens, els que us vam tenir des que vau entrar al cau, a la unitat de Llops i Daines, alguns amb la cua entre les cames i alguns amb ganes de menjar-vos el món. Sou la generació del 2000 i la majoria de vosaltres heu aguantat totes les etapes del cau fins avui, que feu el pas a caps. És a vosaltres que us escric aquestes línies.

Esteu a punt de descobrir una etapa fantàstica, amb uns nens i nenes que us tindran per herois i uns companys de ruta que us estimaran com a germans. Veureu que el que semblava que estava sempre tan planificat i preparat, moltes vegades no tenia més màgia que una cartolina de colors doblegada a correcuita; que aquells macarrons fantàstics a vegades estaven una mica recremats; i que aquells camins màgics moltes vegades eren “camps a través” perquè ens havíem perdut d’excursió.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.