Quatre defensors entusiastes de l’educació van debatre aquest dijous a Santa Coloma de Gramenet, convocats per l’ARA amb la col·laboració del Banc Sabadell, sobre la importància de l’escola per arreglar l’ascensor social. Que tots anessin a favor de l’ensenyament com a eina cabdal no vol dir que coincidissin en tot. Hi va haver partit, especialment quan va entrar en joc l’equilibri (o desequilibri) entre concertada i pública. I quan al final el públic, igualment expert i ple de mestres, va obrir encara més el camp: i la burocràcia, què?, i el rol de les famílies?, i l’educació en el lleure?, i l’educació permanent?, i els models socials que els joves agafen de les xarxes?, i els valors?, i els serveis socials?, i les biblioteques? Sens dubte, l’educació és cabdal per fer més real la igualtat d’oportunitats, però no és condició suficient ni se la pot deixar sola. I el mateix es pot dir de la necessitat de més inversió en educació: en cal més però s’ha de fer bé. I, a més, amb diners no s’arregla tot. El clam era que l’educació és cosa de tots.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.