En Benet creu que la seva filla es fuma un porret de tant en tant. I que, també de tant en tant, torna a les tantes de la matinada amb signes evidents d’haver begut un pèl massa. Des de fa temps, la noia s’ha anat tornant més reservada. Parla poc, estudia menys, és més mandrosa, no se la veu tan contenta com abans. De tant en tant en Benet i la seva dona reben un missatge de l’institut en què els fan saber que ha faltat a classe sense justificació. La noia li diu que va anar a casa d’en Tal a estudiar, perquè tenien un examen a la tarda. En Benet s’adona que la noia cada vegada diu més mentides. No ho han fet mai, però un dia els pares li regiren el bolso, els calaixos, l’armari. No troben res de sospitós. Ni paper de fumar, ni cap encenedor. I la roba no li fa pudor de tabac. En Benet i la Marta, la seva dona, es resignen a pensar que hi ha adolescents que es distancien dels pares, es tornen esquerps i difícils, s’enfaden per res, i es tornen molt reservats. Caldrà tenir paciència. Parlen amb la noia. Ets feliç? No t’aniria bé l’ajuda d’algú? Ella diu que està molt bé i que la deixin tranquil·la. I així va passant el temps fins que un dia un professor de l’institut -que no és el seu tutor-, els telefona per dir-los, molt seriosament, que la seva filla va tot el dia fumada. Finalment la noia cedeix. Perquè en realitat ja està tipa de mentir i d’allunyar-se del món.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.