Dins del cicle ARA Pensem, organitzat per aquest mateix diari amb l’objectiu de reflexionar sobre els problemes a vèncer a Catalunya en els terrenys econòmic, social, educatiu, mediambiental i cultural, vaig poder participar fa uns dies al debat L’educació, la clau per arreglar l’ascensor social. Una jornada que va aplegar no només aquells que observem l’educació i els seus resultats des del que ens diuen les dades o l’evidència internacional, sinó també pares, educadors i tots els que s’enfronten dia a dia als reptes que representa l’educació al nostre país. 

La qualitat del sistema educatiu és un dels elements més importants a l’hora de definir el desenvolupament econòmic i social de les generacions futures, i és també una de les principals eines que tenim per garantir les oportunitats de progrés de tots els ciutadans. Tradicionalment, l’educació ha estat el nostre principal factor de mobilitat social, és a dir, els moviments que fan els individus o les famílies dins d’un sistema socioeconòmic. I, concretament, del que parlem, i el que ens interessa, és de la mobilitat ascendent: de com els fills de les famílies més humils poden acabar tenint carreres universitàries, millors feines i una millor posició social. Es tracta d’un ascensor social que permet a les noves generacions progressar respecte a les anteriors. Durant dècades hem viscut aquest moviment associat a l’educació. Però ara mateix aquest ascensor està frenant. Avui dia només 1 de cada 10 fills de pares sense estudis acaba una carrera universitària a Espanya. 

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.