Nascuda a Barcelona el 1972, Elisenda Marcer és membre de l’Anglo-Catalan Society i de l’ staff de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística, fruit sobretot de la seva trajectòria a Birmingham. Fa unes setmanes va ser a Palma per participar en la 33a edició de les Jornades Internacionals per a Professors de Català a l’Exterior, que organitza l’Institut Ramon Llull i que, per segon any seguit, ha acollit la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Quin diagnòstic feu de l’estat de salut dels estudis catalans a l’exterior?

D’entrada cal dir que la cultura catalana s’imparteix en unes 150 universitats d’arreu del món i la situació de cada país i de cada professor és diferent. El que sí que puc dir és que la catalanística gaudeix de bona salut i de prestigi al Regne Unit. L’existència de l’Anglo-Catalan Society des de mitjan segle passat, i el fet que actualment molta gent fa recerca en cultura catalana, hi han ajudat. I esclar, que una universitat com la de Birmingham hagi donat suport, amb l’ajut de l’Institut Ramon Llull, a la creació d’un minor per poder continuar desenvolupant els estudis catalans dins el departament de llengües modernes, amb un programa d’estudis individualitzat i no com abans, que estava integrat dins el departament d’hispàniques, doncs tot això enforteix l’interès per la nostra cultura.

¿Aquest interès s’ha vist incrementat amb el Procés i tots els esdeveniments que l’han envoltat?

Ara es pot dir que a l’exterior s’ha ampliat la mirada cap a Catalunya i la cultura catalana. Abans hi havia un mirada especialment centrada en Barcelona. Amb el procés català s’ha despertat un interès que inclou tant la política com la cultura catalanes. Notem que el context de repressió ha aixecat especial interès entre els alumnes. No entenen que no es permeti fer un referèndum, i tampoc la situació dels presos polítics. Darrerament, he corregit molts treballs sobre la independència, cosa que fa uns anys era impensable. Fins i tot en la jornada que obrim la universitat als escolars perquè coneguin els estudis que poden seguir, et trobes que des de l’escola ja pensen en fer un grau de català perquè senten a parlar de Catalunya. Et diuen que la cultura catalana els apassiona i es demostren políticament compromesos. Això abans no passava.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.