Cap als anys vuitanta els adolescents van començar a ser tinguts en compte. El món es torna jove: marques de roba, parcs temàtics, discoteques, jocs d’ordinador, una literatura i un cinema dedicats als joves i un llarg etcètera. Se’ls incita al consum, però no pinten res. Compren i alimenten el sistema. També n’hi ha que pensen, i es rebel·len, però ningú no els fa gaire cas.

Una generació després, ja no són només consumidors. Els adolescents són el centre d’atenció en la vida de moltes famílies. La criança i l’educació interessen, preocupen, i són motiu de reflexió. En aquest nou context, els adolescents comencen a prendre la paraula. Fa tres o quatre anys Greta Thunberg va demanar a la seva mare, la cantant d’òpera Malena Ernman, que deixés de viatjar amb avió. I ella li va fer cas. També va demanar als seus pares que deixessin de consumir carn. Avui, aquesta adolescent una mica pesadeta que promovia petits canvis familiars ha aconseguit despertar l’atenció de mig món sobre el drama del canvi climàtic i la necessitat de prendre mesures urgents. Al Pakistan, Malala Yousafzai, amb només tretze anys, escrivia un blog per a la BBC per denunciar la política repressiva dels talibans, que a la seva regió van prohibir l’assistència de les noies a escola. Ha sobreviscut a un atemptat, ha creat una fundació que mira de donar relleu a les reivindicacions de totes les noies adolescents del món, i el 2016 va rebre el premi Nobel de la pau per la defensa de l’educació de les dones.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.