Tot i ser un professional públicament atrapat per l’adolescència, he passat bona part de l’últim curs dedicat a preservar l’escola i a dignificar l’educació pública, enmig de debats innovadors sovint tecnocràtics, gairebé de màrqueting, academicismes de l’administració i invasions de la institució escolar per part dels grups de poder. Com a resultat d’aquesta feina compartida, veurà la llum en les pròximes setmanes el llibre ‘Fer de mestre quan ningú sap per a què serveix’.

El curs està a punt de començar. A les escoles i els instituts, vells i nous mestres iniciaran (reiniciaran) la seva professió. Però, què és fer de mestre? Què és una escola? ¿Podem tenir una escola al servei de ciutadanes i ciutadans lliures? ¿És obligatori descobrir com són els alumnes i parlar amb les seves famílies? ¿Podem tenir una escola nova amb administracions i professionals caducs? Com és l’escola de la diversitat universal? Què no podem deixar d’ensenyar i ells i elles no poden deixar d’aprendre? Què passaria si no tinguéssim escola?… Amb aquests interrogants i unes quantes desenes més he escrit un manual de dubtes per als professionals de l’escola i per als pares i mares que els pròxims dies tornaran a deixar les criatures a les seves mans.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.