El Grup de Treball Estable de les Religions (GTER), ha atorgat el 5è premi en Convivència i Diàleg Interreligiós a Ignasi García Clavel per la seva contribució al diàleg interreligiós a Catalunya. Impulsor del Departament d’Afers Religiosos l’any 2000, ha treballat pel diàleg convençut que és essencial per a la convivència i per evitar que les religions siguin motiu de confrontació.

Què li ha significat el premi?

Estic content per la significació que té: la d’intentar fer que totes les religions establertes a casa nostra tinguin el tractament adequat que es mereixen. Sense oblidar que la nostra cultura fonamentalment és cristiana i que les religions cristianes, sense tenir un tractament de privilegi, han de tenir una consideració específica d’acord amb el seu grau d’implantació.

El president Pujol li va encarregar l’any 2000 que creés el Departament d’Afers Religiosos.

Ja a la dècada dels noranta, el president va començar a veure que amb l’arribada massiva de la immigració se’ns apropava un repte que s’havia de gestionar. Ell, que ja havia viscut la immigració interna dels anys cinquanta i seixanta, va veure que darrere d’aquesta immigració forana hi havia, a més, una qüestió de religió. Aleshores un dia un grup d’evangèlics, que inauguraven una església a Valldoreix, se li van adreçar i li van demanar que creés un òrgan de vincle entre el govern i les religions. I jo, que aleshores era el delegat de la Generalitat a Barcelona i anava amb ell, vaig rebre l’encàrrec.

Com ho va plantejar?

Hi havia un precedent a l’Ajuntament de Barcelona. Jo el primer que em vaig plantejar va ser que calia fer inventari: saber quin mapa de religions teníem, on estaven establertes les diferents tradicions, de quanta gent parlàvem. No m’interessava una foto fixa, volia que s’anés actualitzant periòdicament. I aquest mapa el vaig encarregar a l’Institut de Sociologia de la UAB, al capdavant del qual hi havia el Dr. Estruch. Ell va ser el que va vertebrar aquest primer inventari, i ja es va veure, per exemple, la importància que agafava la religió islàmica. La presència significativa de musulmans en alguns pobles i ciutats ha comportat alguna dificultat d’entesa, sobretot perquè la gent tenim por al que és desconegut. Ara l’islam ja és més conegut, però després dels atemptats del 17-A la cosa es va complicar, tot i que ells lluiten per demostrar que la religió és una cosa i el terrorisme, una altra.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.