En l’adolescència dels que passem de la cinquantena jugàvem a màquines, rebuscàvem les revistes porno que els adults amagaven i miràvem d’ingerir més quantitats d’alcohol de les permeses. O sigui, salvant les distàncies, el mateix que fan els adolescents en l’actualitat. Jugar a màquines –quina expressió més pretecnològica escoltada ara!– volia dir polsar una tecla per fer córrer damunt un tauler de coloraines vidrades una piloteta metàl·lica que sumava punts fins arribar a l’anhelada suma del milió. Ja aleshores es tractava d’un entreteniment tan addictiu com car perquè les partides eren curtes i la màquina engolia les monedes de 25 fins que t’escurava les butxaques. Sí, han passat els anys i les generacions i es pot dir que estem exactament allà mateix, tot i aquesta mena d’estat d’alarma permanent que ens hem autoimposat pares i mares a l’hora de fiscalitzar l’oci dels nostres fills. Bé, exactament allà mateix no, perquè no es pot negar una certa millora en el control toxicològic i un augment significatiu de la qualitat del consum. Els adolescents d’ara troben cinema sexual al mòbil i mil perills més a les xarxes però els tenim geolocalitzats a cada segon. Abans la pornografia ens arribava a través de revistes de segona mà rebregades amb escenes francament millorables, sobretot comparades amb l’alta definició actual.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.