L’escola educa les persones per a ser lliures, crítiques, empàtiques, respectuoses amb els altres i amb l’entorn, solidàries, compromeses, amb ganes de saber… (la llista és inacabable). Dóna les eines per desenvolupar durant l’època formativa i després, al llarg de tota la vida, l’esperit crític que permet interpretar el món que ens envolta.

Per aconseguir això necessitem escoles en les quals el professorat es senti lliure, transmetent als seus alumnes una visió objectiva i transparent, sentint el suport de l’entorn i, en especial, de la totalitat de la comunitat educativa. La mestra ha de trobar a l’escola les eines precises per compartir aquests valors.

A l’aula els docents s’han de sentir confiats, en harmonia amb els seus alumnes, segurs que tot el que s’hi fa és per garantir-ne l’aprenentatge. Els alumnes també han de sentir aquest ambient obert, acollidor i empàtic, garantia d’una educació en llibertat i per la llibertat.

Ja fa un temps que es qüestiona la tasca dels docents a les aules, es posa en dubte el que han dit o els temes que han treballat, tothom reclama el dret de fer crítiques sense contraposar versions, sense conèixer opinions diverses. Destruïm la credibilitat d’una mestra d’avui per demà, vulnerem la seva privacitat i fomentem el seu desprestigi social, sense avaluar amb prudència uns fets interpretats amb excessiva acceleració.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.