Una mare o un pare, i un fill o una filla protagonitzen l’acció al voltant d’ una taula i dues cadires. Una fosa de llum assenyala els canvis d’escena.

Escena 1: “Ja sabia que passaria això.” “Doncs, per què no m’ho feia veure abans que passés? Sempre ho diu quan ja ha passat. Així és fàcil.”

Escena 2: “Estic tan enfadat que podria cridar.” “Sempre ho diu cridant. Qualsevol dia haurem de canviar els vidres.”

Escena 3: “No és just”. “La vida no ho és, ho hauria de saber, oi?”

Escena 4: “Estic tan preocupat pels teus estudis…” “Sempre igual. La preocupació porta a algun lloc?”

Escena 5: “Ara estic molt enfeinat… No tinc temps”. “Això sí que fa patir. I jo, que en tinc?”

Acte 2

El fill o filla protagonitza les escenes, que es continuen separant amb una fosa de llum. L’acció té lloc damunt d’un llit.

Escena 1: “A casa, tenen temps de valorar la meva feina? La consideren important, com la seva, encara que no guanyi diners. O només sóc un butlletí de notes?”

Escena 2: “A casa, s’adonen que tot és tan cansat? Família, amics, mestres, tu mateix, la pressió de tot plegat. I quan era fosc, les extraescolars.”

Escena 3: “A casa, quan em porten d’excursió, a veure museus…, Notem que és un dia especial? I no et dic, quan a l’estiu fem convis…”

Escena 4: “A casa, em toca fer serveis, com ara parar o desparar la taula, endreçar les coses, deixar la roba bruta a la cistella… És clar que no soc un hoste.”

Escena 5: “A casa, quina idea tenen de la meva vida? S’imaginen com és, de difícil? Tornarien a ser indefenses mostres  del sistema educatiu?”

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.