Ser pare o mare és molt bonic, però no és l’únic que hi ha a la vida. A més, tot i ser una condició permanent de la persona, no sempre té la mateixa intensitat, especialment a mesura que creixen els fills. Per tant, cal no oblidar l’existència d’un mateix i no perdre de vista el món. Aquesta és la màxima que animen a tenir en compte diverses veus davant l’aparició de pares cremats de ser-ho. Potser és qüestió de prendre’s la paternitat d’una altra manera. Per a Natalia Flores i Borja Prieto, autors del llibre ‘¡No solo somos padres! Un antimanual para ser padres y no perder la cabeza’ (Plan B) i pares de quatre fills, cada cop hi ha més casos de progenitors que pateixen angoixa parental o burnout. Segons un estudi de la prestigiosa web Frontiers in Psychology, aquesta angoixa existeix i és cada cop més habitual. De fet, per als Prieto Flores no té res d’estrany que la frenètica activitat de ser pares acabi amb les forces d’un mateix, o cremant-lo, “i això és perillós”, de manera que cal no exigir-se massa i posar fre a aquesta manera d’entendre la paternitat, perquè, al capdavall, “¿algú ens obliga a sotmetre’ns a aquest desfasament d’activitats i responsabilitats?”, pregunten. Per a aquests pares, un dels desafiaments més interessants i més difícils que tenen els pares i mares d’avui és “passar una mica” dels fills, i també entendre que donar-los més autonomia els permet gestionar millor les seves emocions i les seves decisions.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.