Parlo amb la Montse Barcón, del programa ‘Oxitocina’, de Catalunya Ràdio. Els seus menors d’edat a càrrec (MEC) són més petits que els meus, que ja en tinc una que és major d’edat, un altre a punt de traspassar la frontera i el tercer amb uns provectes tretze anys i mig. La Montse em demana, perfavorperfavorperfavor, que il·lumini el túnel, perquè ara mateix la criança dels MEC de vegades li costa.

Davant el prec jo ric i li explico com ha patit i ha suat (i m’ha fet patir i suar) el MEC número 2 pel refotut segon de batxillerat, finalment aprovat! Ha anat d’un pèl, però finiquitat! Mentre creia que li tocava repetir, va agafar una feina d’aprenent d’instal·lador de vidres. Feina de vuit hores al dia i, ara sí, suant com mai havia fet a la seva vida. Durant aquells tres dies en què crèiem que li tocava repetir, la feina el va ajudar a fer un aterratge d’urgència a la realitat: a saber què vol dir, ara sí, la paraula esforç. I ell mateix penedit, ara sí, de com havia anat el curs, em demanava que valorés el fet que tots els seus amics estan de vacances i ell es lleva d’hora per anar a pencar.

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.