El juny és el mes de les graduacions: la celebració del final d’una etapa vital, personal i acadèmica, i l’inici d’una altra, sovint amb altres companys i en un lloc diferent. En una graduació s’apleguen docents, alumnes i famílies… i l’emoció es desborda!

Els alumnes estan contents i tristos alhora: tantes experiències viscudes i tantes experiències per viure! Abraçades, llàgrimes i promeses d’amistat per sempre que la vida s’encarregarà de confirmar o de desdir. Que sí, que estan molt pendents del vestuari (al cap i a la fi, qui no ho estaria, en la seva situació i a la seva edat?), però talons, vestits, camises i americanes són només la capa exterior de sentiments profunds i viscuts, que els adults hem de saber reconèixer i valorar.

En les famílies, el sentiment predominant és una barreja d’orgull i incredulitat: orgull per la fita assolida per fills i filles… i incredulitat veient-los allà, sobre l’escenari, tan forts, tan intel·ligents, tan guapos i guapes, tan grans! ¿Com pot ser si, com qui diu, abans-d’ahir els dúiem a coll, hi jugàvem al parc i els acotxàvem al llit?

Llegir-ne més.

Els comentaris estan tancats.