Salvador Carrasco

Des de juny del 2010 no s’ha parat de qüestionar el model educatiu i lingüístic català, construït al llarg dels darrers trenta anys i sancionat per la llei d’educació de Catalunya (LEC) del 10 de juliol de l’any 2009. Els atacs frontals al model educatiu propi i a la singular regulació de l’educació establerta a la LEC ens obliguen a vindicar l’escola catalana, com una prioritat cultural clau. Vindicar l’escola catalana és voler una escola catalana en llengua i continguts; integrada i oberta a tothom; una escola de qualitat; que compta amb el valor educatiu i socialitzador del lleure i que promou el dret de tots els alumnes a accedir-hi en condicions d’igualtat.

Aquest estiu, el Departament d’Ensenyament ha anunciat la implantació del nou projecte de Servei Comunitari que pot fer possible la introducció dels projectes d’Aprenentatge-Servei (ApS), una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo. Entenem que la difusió i la progressiva implantació de la metodologia d’ApS a secundària constitueix una bona oportunitat per sumar voluntats i esforços al voltant de nous projectes educatius: és l’hora de la col·laboració institucional, de fer nous i decidits avenços en la complementarietat entre el món escolar i el del lleure educatiu.

La progressivitat en la implantació de l’ApS; el tractament curricular de les competències i dels continguts dels aprenentatges, en les àrees corresponents a cada projecte; les condicions en què es realitza el servei a la comunitat; la col·laboració de l’escola amb les institucions socials i educatives del territori més proper; els recursos disponibles i la imprescindible eficaç coordinació entre centres i entitats socioeducatives són les qüestions que cal debatre si prenem seriosament el nou projecte.

Es tracta de seguir vindicant el model propi i singular de l’escola que volem pel país i d’avançar en la construcció de nous projectes compartits. La clau són els agents implicats. De ben poca cosa servirà cap llei, decret, resolució o instrucció si no compta amb la necessària i convençuda implicació d’aquells que l’han de fer realitat viva als centres educatius, a les entitats i als barris.

Els comentaris estan tancats.