Sílvia Oller

Eric Sánchez posa pau entre la Paula i la Laia, dues petites d’1 i 2 anys, que es barallen perquè volen ocupar el mateix espai del tatami. Més tard, consola una nena que plora i tot seguit l’Àlex, un altre marrec, el desafia amb els gestos i la mirada a jugar amb ell, i estructura un circuit de psicomotricitat que sorprèn per la creativitat fins i tot Paqui Dolz, l’educadora que comparteix aula amb l’Èric. Aquest adolescent de 15 anys, estudiant de quart d’ESO de l’institut Prats de la Carrera, desmotivat per als estudis, supera i amb nota el primer dia a la llar d’infants municipal Tomanyí de Palafrugell.

És el mateix cas que el d’en Hassan, que s’ha estat el matí a l’aula de jocs amb nadons d’entre cinc mesos i un any, llegint-los contes com El Patufet o donant-los l’esmorzar, i en Mohamed, que ha après que els abrics s’han de posar als nens mirant-los a la cara, “perquè d’esquena se senten agredits”, li recomana la mestra.

L’Èric, en Hassan o en Mohamed són tres dels participants del projecte Sumem en Cercle, una iniciativa que ha impulsat l’àrea d’Educació de l’Ajuntament de Palafrugell.

En aquest projecte hi participen, entre d’altres, els centres educatius de secundària, les guarderies municipals i la Unitat d’Escolarització Compartida, un recurs educatiu de l’Ajuntament de Palafrugell i del Departament d’Ensenyament que atén joves de tercer i quart d’ESO desmotivats per als estudis, amb problemes de comportament i amb risc d’exclusió social. Els nens de les guarderies municipals i els adolescents són les primeres baules d’aquest cercle motivador, batejat amb el nom de Sumem en Cercle. En una segona fase, els adolescents aprendran algunes habilitats d’alumnes que han assistit a cursos d’hostaleria i comerç, i aquests darrers al seu torn rebran nocions bàsiques de pares experts en aquests àmbits. Fins i tot hi ha la implicació de persones de la tercera edat que ofereixen formació culinària als pares. Tots sumen. 

Els adolescents, moltes vegades marginats a les aules ordinàries i amb moltes dificultats per completar l’ESO, “se senten importants, valorats i útils”, explica el coordinador de la Unitat d’Educació Compartida (UEC), Sergi Fortià. I això, afegeix, repercuteix encabat “en el bon clima de les classes”.

El 80% dels adolescents que participen en aquest programa viuen “una realitat familiar complexa”. La majoria han passat una infantesa marcada per una sobreprotecció dels pares o bé per un excés de tolerància que els ha portat a viure sense límits. A la llar d’infants hi aprenen rutines, hàbits i normes del centre, l’alimentació i atenció dels nadons, la importància del joc i els contes, i es tornen més sensibles amb l’entorn. Com a contrapartida, els nadons gaudeixen dels joves contacontes que els ajudaran a ampliar la imaginació. L’objectiu: donar i rebre alhora.

Involucrat sovint en baralles a l’institut i en contínues discussions amb els pares, el comportament de l’Èric sembla que ha fet un tomb de 180 graus. “Abans cada dos per tres els pares havien d’anar al despatx del director i hi discutia tota l’estona. L’any passat vaig suspendre totes les assignatures i em van expulsar dues vegades del centre per baralles. En canvi, aquest primer trimestre ho he aprovat tot, discuteixo molt menys amb els pares i quan veuen el director ja no només reben males notícies”, afirma. I afegeix: “Això és una segona oportunitat per a nosaltres i crec que ho estic aprofitant. He madurat”.

Unes paraules que comparteix Hassan Ghazouani, de 15 anys, que valora la formació més pràctica que teòrica que reben a la Unitat d’Educació Compartida (UEC). A part de rebre classes de diverses matèries, des de matemàtiques fins a català o música, també aprenen horticultura, jardineria o cuina –activitats pràctiques amb les quals reforcen els seus coneixements sobre el medi natural, el càlcul o l’entorn– i se’ls ensenyen hàbits de comportament i a treballar en equip.

L’educadora de la UEC Laura Camps, que té onze alumnes al seu càrrec, assegura que l’atenció individualitzada permet reconduir conductes. “Si estan desmotivats és més fàcil tornar a motivar-los, ja que detectes més ràpidament els seus interessos o les seves necessitats”, afirma Camps.

En Hassan, estudiant de quart d’ESO del centre Frederic Martí Carreras, destaca les classes de cuina, que posa en pràctica quan arriba a casa. D’altres, com Andrea López, de 14 anys, i Adil el

Bouazzati, de 15, senten que acaben de descobrir la seva vocació. En un futur els agradaria treballar en una guarderia. El primer contacte amb nens de l’escola Els Belluguets ha fet efecte i els ha fet canviar la seva manera de pensar, de comportar-se i d’afrontar la vida d’ara endavant.

“Dubtava entre estudiar estètica i educació infantil, i avui ho he tingut realment clar”, subratlla l’Andrea, una jove adolescent que assegura que amb freqüència es “ficava en embolics” a l’institut. “Crec que he canviat, aquí em sento valorada i els nens són molt agraïts”, afirma.

El més preocupant en el cas de l’Adil, més que un mal comportament a l’aula, era la poca motivació per les matèries. Després d’una estona jugant amb titelles, llegint contes i cantant, el primer balanç del pas per la guarderia no pot ser més positiu. “Quan estic amb els nens, em passen pel cap records de quan era petit. A més sempre estan contents i t’encomanen molta felicitat. Els educadors em valoren i em sento important aquí”, assegura.

“Aquí poden demostrar sentiments i emocions que a l’institut difícilment sorgeixen”, assegura Sílvia Sala, directora de la guarderia municipal Tomanyí. Entre abraçades i petons, petits i adolescents estableixen moltes complicitats, afegeix Núria Aupí, responsable de l’àrea d’Educació de l’Ajuntament de Palafrugell.

Reconduir conductes per afrontar més bé el futur.


Els comentaris estan tancats.