Norbert Bilbeny

Per sortir de la crisi, els líders recomanen aprofundir en l’“economia del coneixement”. Els experts ens parlen de la “societat del coneixement”. I la universitat es proposa “produir i transferir coneixement”. El coneixement és progrés social, estimula el desenvolupament material i contribueix, a diferència de l’economia de l’especulació (Davos), a millorar la qualitat de vida.

Però el coneixement ja no és el que era, ni el que hauria de ser. No és el que era, perquè avui el saber és molt més gran i millor que quan Adam i Eva van ser foragitats del paradís per atrevir-se a conèixer, a ser com Déu. Tampoc no és com era, posem que durant els temps moderns, perquè s’ha tecnificat tant que al món del coneixement tothom va a la seva, tothom està a la que salta i el que es vol saber té un preu. El coneixement és ja més un valor de canvi que una finalitat en si i una via d’emancipació. I el coneixement no és encara el que hauria de ser perquè la tecnificació actual del saber ens aparta del concepte de coneixement en la seva plenitud, que és més que tecnologia i que informació. Perquè es pretén fer passar, de contraban, la simple informació com a coneixement. I, al revés, fer passar a plena llum el mateix coneixement com a informació. Fins aquí han arribat les aigües!

Adam i Eva no van ser condemnats per intel·ligents, sinó per voler saber. El coneixement continua sent aquest mateix gran desafiament des de la nit de la humanitat. La intel·ligència sola no dóna el coneixement. Ni el dóna la tècnica ni la informació. El coneixement es fa amb el llenguatge i amb les habilitats de comunicació. I la conservació del coneixement dóna lloc a la cultura, inclosa aquesta suprema convenció que anomenem ciència. Per tant, el coneixement implica una activitat. Una activitat de reconstrucció de la informació a través de la interacció comunicativa. I, sempre, sobre uns pressupostos socials compartits. I a això encara no hi hem arribat. Per això cal acompanyar la ciència amb les humanitats, la investigació amb la reflexió, les matemàtiques amb la conversa. Pensar, parlar, dialogar. Husserl, en el seu gran llibre Investigacions lògiques, del qual es commemoren els cent anys, ja va dir que només es dóna coneixement quan se l’inclou en una estructura intencional. Conèixer no és conèixer si no té en compte la relació humana amb el món. Traguem, doncs, la filosofia del batxillerat, i el coneixement haurà fet un gran pas enrere. Només faltava això.

Els comentaris estan tancats.