La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va sortir de la reunió sectorial entre el Ministeri d’Educació i les comunitats autònomes sobre la memòria econòmica de la llei orgànica per a la millora educativa (LOMQE) tal com hi havia entrat: convençuda que cal retirar el projecte del ministre José Ignacio Wert per “recentralitzador” i hostil amb el català. Aquest cop, però, hi va afegir un altre argument de pes: l’elevat cost econòmic d’aplicar la norma (408 milions d’euros en lloc dels 60 previstos inicialment), que, al seu parer, obligaran l’Estat a fer més retallades en àmbits com les beques i els ajuts a l’estudi.

Rigau calcula que, només a Catalunya, la implantació de la LOMQE costarà “més de 170 milions d’euros”.

A banda dels costos directes, l’aplicació de la llei també comportarà uns costos indirectes com ara l’escolarització de més alumnes en estudis que es volen potenciar com ara la formació professional (FP), que són més cars que d’altres de caràcter bàsicament teòric. Aquests costos correspondran a les comunitats autònomes, que no tenen competències en el disseny de l’arquitectura, però sí que s’ocupen de la gestió.

A banda de l’apartat econòmic, la consellera va tornar a denunciar el caràcter “recentralitzador” del pla de Wert. Rigau va assegurar que el principal objectiu d’aquesta llei no és la millora de la qualitat educativa com es va dir en un principi, sinó l’“homogeneïtzació” del sistema educatiu. La consellera va il·lustrar la seva tesi amb l’exemple de la memòria econòmica de la llei, que, segons ella, dedica més pàgines a les sentències sobre el català que a definir com s’organitzarà la nova educació secundària.

Rigau va considerar la nova reforma educativa una “ofensiva competencial i lingüística” que posa en perill el model educatiu català i, especialment, la llengua. “S’ha reiterat que volen canviar el model lingüístic a casa nostra i s’ha consagrat un canvi en un model que tenia trenta anys”, va lamentar.

A partir d’ara, el text passarà al Consell d’Estat; posteriorment, al Consell de Ministres i, finalment, al Congrés dels Diputats, perquè entri en vigor el curs 2014/2015. El Ministeri d’Educació ja ha advertit que no canviarà l’arquitectura de la llei.

Els comentaris estan tancats.