Isaac Lluch

La responsabilitat sobre el sistema educatiu a Alemanya està dividida entre l’estat federal i els lands. Aquests tenen dret a legislar i administrar gairebé tot el que afecta el sector escolar, així que la digitalització a les aules pot variar molt d’un punt a l’altre de la geografia alemanya. No hi ha una reglamentació general sobre com portar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’aula, per bé que una comissió parlamentària del Bundestag va proposar a principis d’any que l’estat proveeixi cada escolar d’un ordinador portàtil o una tablet .

Els lands i els municipis han d’aconseguir plegats aquest objectiu, però sovint la falta de diners fa fracassar el pla. La gestió dels mitjans digitals a les aules es deixa fins ara en mans de cada escola i, fins i tot, sovint en mans de cada professor. Només en alguns lands és obligatòria la pedagogia de mitjans en la formació de docents, i en els currículums escolars tampoc està estipulat l’ús d’ordinadors.

Es calcula que a les escoles alemanyes hi ha més de 80.000 pissarres electròniques, una xifra que per als comercials del sector indica que la introducció de les TIC a la classe està a anys llum de la Gran Bretanya. El 80% de les aules britàniques estan equipades amb material interactiu, mentre que a Alemanya és l’11%, diu el proveïdor canadenc Smart Technologies. Esclar que hi ha col·legis alemanys -més enllà dels d’elit- que s’organitzen per impartir assignatures a través només d’ordinadors. Els alumnes de 12 anys han de pagar pels ordinadors 30 euros al mes, fins que se’l queden en propietat just quan fan els exàmens de selectivitat. Però la realitat general de les classes a Alemanya és una altra. En moltes escoles tot just hi ha una sala d’ordinadors comuna amb PCs poc moderns a disposició de diferents cursos.

L’ordinador no és, de moment, cap arma pedagògica meravellosa a Alemanya. Els experts en educació debaten encara sobre si la digitalització millora realment les classes. En tot cas, normalment la introducció de nous mitjans no depèn tant d’aspectes tècnics com de la formació i convenciment que en tingui el professor. Els que s’aboquen a la digitalització destaquen que és important que el docent mantingui el control electrònic de la classe: pot desconnectar internet perquè els alumnes no xategin, pot deixar en evidència qui hagi accedit al Facebook o a YouTube mostrant per la pantalla central de classe l’escriptori individual d’un alumne distret o pot analitzar quines pàgines visita l’estudiant a casa. Encara hi ha molt camí a estudiar.

Els comentaris estan tancats.