Lluís Martínez Sistach

Convidat pel bisbe de Huelva, Mons. Josep Vilaplana Blasco, vaig tenir ocasió, el diumenge de Pentecosta passat, d’assistir a la romeria del Rocío, que cada any se celebra al santuari d’Almonte, coincidint amb la Pasqua de l’Esperit Sant. Hi vaig anar acompanyant dues germandats de la nostra arxidiòcesi de Barcelona, una de les quals, la de Cornellà de Llobregat, enguany ha estat acceptada com a germandat filial de la Germandat Matriu d’Almonte. La de Cornellà és la més antiga de les del Rocío, que ha tingut la gran satisfacció de ser reconeguda com a filial. Té la seu a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Cornellà de Llobregat. A Barcelona i la resta de Catalunya la devoció a la Mare de Déu del Rocío està molt present i personalment desitjava viure, amb els qui m’acompanyaven, l’experiència de la famosa romeria, especialment coneguda arreu del món des de la visita apostòlica que els va fer el beat Joan Pau II.

Al santuari d’Almonte vàrem viure –com es viu allí cada any– la conjunció de dues festes: la vinguda de l’Esperit Sant i la de la Mare de Déu del Rocío, coneguda com la Blanca Paloma.

La doble festa, ben unida en l’esperit dels romeus, ens invitava a aprofundir el que ens recordaven les lectures bíbliques de la festa de Pentecosta: la vinguda de l’Esperit Sant al Cenacle de Jerusalem. Allí els apòstols estaven reunits amb Maria, la Mare de Jesús, en actitud de pregària i a l’espera del Defensor que Jesús els havia promès. Allí estava present l’Església naixent, amb Maria acompanyant els Apòstols, els quals, en rebre l’Esperit Sant, deixaren el Cenacle i marxaren per anunciar a tot el món l’Evangeli.

Sempre l’Església ha de tornar al moment inicial de Jerusalem; sempre ha de retornar al Cenacle per reviure l’esperit i els propòsits de la primera Pentecosta. I cal que ho faci especialment en aquests temps i en aquesta vella Europa, que manifesta com un cansament i una fatiga de ser cristiana.

Tots sabem que el mot més utilitzat, en aquesta hora, a tota l’Església, i especialment en el nostre continent, és “evangelització”; és a dir, com fer que la paraula de Jesús sigui una “bona notícia”, una notícia creïble per als homes i dones d’avui. A aquest propòsit volen respondre iniciatives com el proper Sínode dels bisbes, que es reunirà l’octubre per estudiar, per desig del Sant Pare, el tema de la “nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana”. A aquest propòsit responen també les dues iniciatives més destacades de la nostra arxidiòcesi durant els darrers mesos: la Missió Metròpolis i l’Atri dels Gentils.

Els comentaris estan tancats.