EL PUNT AVUI- Article d’opinió: ‘Entre Escil·la i Caribdis’
Enviat per recullpremsa dins de GeneralDavid Pujol
El nostre sistema educatiu viu, com en l’obra d’Homer, tensionat entre Escil·la i Caribdis, és a dir, entre dos objectius difícils de conciliar. D’una banda, ensenyar bé. Fer que els alumnes aprenguin com més millor. De l’altra, educar en la diversitat, suplir les mancances que presenten algunes famílies, acollir els nouvinguts amb el respecte que es mereixen i proveir-los d’experiències enriquidores que potser només podran viure a l’escola… La lluita és entre l’Escil·la d’una escola que ha d’ensenyar continguts –i, per tant, necessita ordre, disciplina, tranquil·litat i esforç– i el Caribdis que ha de fer una clara funció de reequilibri i, fins i tot, d’assistència social –i que sovint pateix desordres, actituds violentes, incomprensions i problemes econòmics.
La primera fita és clara: l’escola elemental –s’entén: aquella que ha de proveir d’unes competències bàsiques a tothom– ha d’ensenyar a llegir, a escriure i a comptar correctament, per dir-ho a la manera antiga. Per començar, llegir bé vol dir entendre allò que es llegeix. Aprendre a estimar la lectura. Adquirir constantment nou vocabulari, que ens ampliï els límits del nostre món. En segon lloc, escriure correctament vol dir saber redactar textos amb fluïdesa, de manera estructurada, ben cohesionats, sense faltes d’ortografia… Escriure de manera lleugera –per dir-ho amb paraules del pedagog Paulo Freire–, per tal que ho entengui tothom. Per últim, comptar no és només aprendre quatre fórmules ni fer càlculs mecànics avorrits: les matemàtiques són una manera d’aprendre a pensar i de fer-nos preguntes; en definitiva, es tracta d’un llenguatge més. L’escola ha de fer tot això i, a més, ha d’ensenyar les beceroles d’almenys una llengua forana, ha de donar algunes nocions del medi on vivim, ha de fer estudiar els fets més rellevants de la nostra història, ha d’educar en la sensibilitat musical i artística, ha de fer entendre que és important una bona educació física… Entenc que la societat demana a l’escola que proveeixi ciutadans ben preparats en totes aquestes matèries i, per aquest motiu, mesura el fracàs escolar, fa rànquings amb els resultats de les proves que, periòdicament, en diferents moments de l’escolaritat, es passen als alumnes i, en definitiva, exigeix que s’assoleixin bons nivells d’aprenentatge. Res a dir-hi.
El segon objectiu de l’escola també és lloable: es tracta d’atendre individualment cada alumne tenint present les seves capacitats i les seves mancances, les problemàtiques –algunes, greus– que arrosseguen des de casa, les diverses llengües, religions i maneres de pensar… Es tracta, en definitiva, d’integrar a tothom: els que acaben d’arribar i no saben un borrall de la cultura ni de l’idioma del país; els que, simplement, van tirant, amb moltes dificultats; els infants que tenen alguna discapacitat; els que tenen unes capacitats impressionants i que sovint s’avorreixen de la lentitud de les classes… També em sembla raonable.
Ara bé, es poden fer totes dues coses alhora i amb efectivitat? Es pot repicar i anar a la processó? L’Escil·la de l’escola inclusiva, integradora i multicultural pot conviure amb el Caribdis de l’escola dels indicadors freds i dels rànquings d’alguns famosos informes nacionals i internacionals? Crec, amb franquesa, que hem de començar a dir que no. Ens hauríem d’aclarir sobre el paper que volem que facin els centres educatius perquè a l’escola d’avui –i ara no parlo dels col·legis elitistes– hi ha tensió i desorientació. Algú té una brúixola?
Entrades (RSS)