Mauricio Bernal

No s’ha de ser expert per saber que a tot arreu hi ha menors que tenen compte a Facebook i encara no han complert els 13 anys, que és l’edat mínima, en teoria, per entrar a la xarxa social. En la decisió de Mark Zuckerberg de preveure l’entrada dels petits al seu món de milions d’amics hi ha tan poc de novetat, almenys en la pràctica, que els que saben d’internet ja fa temps que estudien el fenomen -el dels nens, els pares i la xarxa social- i ja saben perfectament el que hi ha i ja tenen els ganivets esmolats i les crítiques i la llengua a punt per comentar. «Un menor no estarà mai subjecte al compte del seu pare, com pretén Facebook -diu Víctor Domingo, president de l’Associació d’Internautes-. De fet, en aquest tema Facebook no hi té pràcticament res a veure. Aquesta és una qüestió de pares i fills, de la responsabilitat dels primers i de la confiança que hi hagi entre els uns i els altres. És l’essencial».

FAM DE NEGOCI / El que Facebook ha fet -a part, és clar, de tornar a mostrar unes insaciables ganes de negoci- ha estat treure a la llum el que ja existeix: els nens són tecnològics, els nens són precoços, els nens fan servir la xarxa social; fins i tot els de menys de 13 anys. «El percentatge de menors de 13 anys que fan servir les xarxes socials és avui dia elevadíssim -explica Charo Sábada, professora de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra i coautora de l’estudi titulat Menores y redes sociales (2011)-. La raó és que a partir dels 10 o 11 anys els nens senten la necessitat imperiosa de separar-se dels grups de referència habituals, els pares, els oncles, els professors, i avui, al segle XXI, tenen un instrument tecnològic que els permet fer això i cultivar el seu propi grup de referència en temps real, al seu ordinador i, a més a més, gratis. Abans eren les eternes trucades telefòniques, les cartes, les notetes a classe. Avui és internet».

El nou suport de l’emancipació primerenca, en altres paraules; una cosa que, bé per resignació, bé per comprensió, la majoria dels pares consenten. «La gran no té Facebook per elecció pròpia -explica Rosa Zaborras, bibliotecària de Barcelona-. Però la petita, que ara té 14 anys, va demanar permís en fa dos i va obrir el seu propi compte per relacionar-se amb gent del món del còmic, perquè ella dibuixa. En principi era per a això, i segueix sent per al que més el fa servir». Assegura que la seva filla, Elizabeth, sempre ha estat amiga seva a Facebook, que no té malícia, i que mai l’aparta de la seva vida a la xarxa.

«Ella de vegades al sortir no tanca l’usuari, i llavors jo hi entro -em sap greu dir-ho, però és així- per controlar. Miro els amics que té i si li escriuen molt li pregunto: ‘Escolta, aquest qui és, què fa, a què es dedica, de què el coneixes’. I ella m’ho explica, sense problema». La Rosa diu que el que més tem són els pederastes.

NENS MADURS / Perquè d’això se’n parla quan es parla de nens i de Facebook: dels perills. I això que, segons assegura Domingo, «la majoria dels menors fan un ús prudent i cautelós de les xarxes socials. Bàsicament, les fan servir per cultivar el mateix cercle d’amistats que tenen en la vida real. Els problemes greus són realment mínims». Esquivar els problemes, greus o no, passa, diu, perquè entre els pares i els seus fills hi hagi una relació de confiança, i per mantenir un control. «No significa llegir els seus missatges. Significa saber on són, d’on vénen i on van. Hi ha d’haver una confiança mútua. Si no, no hi ha res». «Pensem que el que s’ha de fer és compartir. Hi ha nens que actuen de manera molt madura i altres que no ho fan, depèn de cada família», explica Miguel Pérez Subías, president de l’Associació d’Usuaris d’Internet.

AMB NORMES / No és gens fàcil, però, que tot funcioni segons estableix el manual. Yolanda Griñán, de 38 anys, i el seu fill Jordi, de 8, van estar al seu dia d’acord que el nen obrís un compte a Facebook, i després, pels problemes que hi va haver, també van pactar que el tanqués. «Bé, tancar-lo, no, perquè està actiu, però ja no hi entra -diu ella-. El que va passar va ser que quan les converses van començar a pujar de to i es va començar a intercanviar insults amb els amics, vaig decidir que no tenia sentit, que per a això no deixaria que tingués Facebook. ¿Per insultar-se? L’hi vaig dir i ell hi va estar d’acord». Però Yolanda és conscient que aviatel seu fill començarà l’ESO, i que llavors haurà de cedir. «Entenc que són eines que ell necessitarà. Però amb certes normes, això sí».

En resum, diu Sábada, «els pares han de ser conscients de la realitat dels seus fills. I així com els dius: ‘No parlis amb desconeguts pel carrer, travessa pels passos zebra, sigues amable amb la gent’, també has de dir-los: ‘No acceptis desconeguts al Facebook, sigues respectuós quan utilitzis les xarxes, demana permís al penjar una foto’».

Els comentaris estan tancats.