L’escola catalana és una escola molt integradora. Quan jo estudiava, en les primeres eleccions al Parlament, a cada grup de classe ens van fer analitzar un programa polític d’un partit i exposar-lo, com si fos campanya electoral, i després l’havíem de votar. El resultat va ser que guanyaria CiU i el professor es va posar les mans al cap i va dir: “Impossible! Catalunya és socialista!”

Se’n parla, sense donar instruccions. L’important és que et formis com a ciutadà responsable, t’informis i tinguis criteri propi. Aquesta consciència ciutadana des de les aules sí que hi és.

Sí, perquè hi ha un sistema tutorial molt potent, un interès per la qüestió pedagògica immens, s’hi discuteixen les matèries sense tanta politització. Aquí ens passa que educació i política moltes vegades van lligades i depèn de quin partit et caigui més bé tens una concepció de l’educació o una altra. Al Regne Unit no hi ha un programa laborista i un de conservador, és el mateix. Han fet el pas de separar més nítidament política d’educació.

El món anglosaxó té un desavantatge molt important: que ja parlen anglès. Dit això, s’ha fet molt al Regne Unit en els últims anys, l’ensenyament de la llengua és molt bo, el que falla és que al sistema britànic no és obligatori fer una llengua per acabar l’ESO ni tampoc per acabar l’equivalent del batxillerat. Però el nivell és molt alt. Quan fan castellà, fan cultura i literatura. Jo tenia alumnes que feien castellà i que estudiaven el nacionalisme català o el sandinisme.

No.

Si em preguntes si aquest és bon professor et diré que m’ensenyis els seus alumnes i dependrà d’allò que hagin après. En aquest país no ensenyem bé l’anglès en la mesura que no hi ha bon nivell d’anglès a la població.

Són hores i és metodologia. Cal revisar quantes hores s’hi haurien d’invertir i quines metodologies seguim. I falta conscienciació social de la importància de les llengües. A part del català i el castellà, les dues grans llengües internacionals són l’anglès i el francès.

Tots els idiomes són importants. Jo primer faria anglès i francès i després xinès. És més fàcil que un xinès parli anglès i que ens puguem entendre. A més, el xinès és un idioma que es triga molt a aprendre. L’anglès és l’idioma internacional i el francès encara té molta projecció política. Si saps parlar anglès i francès ja ets ciutadà del món.