M. Àngels Alsina- Bescanó

La majoria dels meus alumnes són immigrants de segona generació: ja han nascut aquí, però utilitzen el castellà sempre, en totes les situacions, encara que estiguin perfectament capacitats per entendre, escriure i parlar el català. Si volguessin, però no volen. Em va quedar molt clar en una conversa amb una alumna al finalitzar la classe de català: just al sonar el timbre va deixar d’utilitzar aquesta llengua per passar al castellà, “perquè la classe ja s’havia acabat”. I és que el català ha deixat de seduir. Ja no se l’identifica com la llengua perseguida, portadora de valors com la democràcia i la llibertat, sinó com una molesta llengua d’estudi amb una gramàtica massa complicada que mai s’acaba de dominar. Potser el problema ha estat fiar-ho tot a l’escola i oblidar la catalanització d’altres sectors importants com el món laboral, els esports, el cine, les televisions privades, etc. L’escola sola no ho pot canviar tot. La immersió lingüística hauria de ser en tots els àmbits. Només la independència podrà salvar la llengua. Mentrestant, perseverança, paciència i optimisme: si la segona generació encara no parla català, hem d’esperar que la tercera sí que ho faci. Això sí, no podem deixar d’afinar la nostra llengua cada dia, com un violí, perquè el dia que perdem el català també perdrem la nostra identitat. Això ho sap molt bé Jaume Bonet, mestre jubilat de Mallorca que fa 15 dies que està en vaga de fam per la deplorable situació en què es troba el català a les Balears. Ell ho sap. Ell sap que o ens arremanguem o perdrem la llengua.

Els comentaris estan tancats.