Manuel Cuyàs

Anava a titular “els Reis són els pares” però m’he retingut per por que alguns pares amb fills que creuen en els Reis s’enfadessin amb mi. Hi ha pares que es pensen que els fills que creuen en els Reis no solament llegeixen els diaris sinó que els entenen. En realitat, els nens en edat de creure en els Reis hi seguirien creient encara que un dia la programació de totes les televisions s’interrompés en horari infantil per anunciar la seva inexistència. Els més petits donarien a la notícia el mateix crèdit que els seus pares atribuirien a l’afirmació que el govern ha eliminat tots els impostos i ara viurem gratis, i els més grans farien l’orni per pur interès i perquè la festa dels regals s’allargués una mica més.

Em permeten una experiència personal? Quan jo era petit i estudiava als Escolapis, el cel era poblat de pares i mares. Déu era el nostre pare, Jesucrist també era el nostre pare, juntament amb tots els altres sants, i la Mare de Déu era igualment mare nostra, com ens eren mares amoroses i intercessores totes les santes que habitaven l’espai celestial. Per això no em va venir de nou que un dia se m’acostés un nen de la classe i em digués que els Reis eren els nostres pares. Mira, uns altres, vaig pensar, i vaig afegir Melcior, Gaspar i Baltasar a la nòmina dels patriarques celestials. M’hauria d’haver fet sospitar que la notícia provingués del company més poc aplicat del curs, però com que era un nen que feia tard a tot vaig pensar que havia après a destemps la lliçó de la universalitat paterna del cel i que, després de meravellar-se’n, anava pel col·legi anunciant la descoberta. Va ser com si m’hagués fet saber que dos i dos eren quatre. Immediatament després van acostar-se’m altres nens que em preguntaven. “Saps qui són els Reis”? Jo responia “els nostres pares”, i se n’anaven una mica contrariats i dient: “Ja ho sap.” La insistència era molt estranya, però és que en la infantesa tot és molt estrany.

Això que els he confessat em fa quedar com un burro rodó i literal, però la qüestió és que vaig dilatar la fe en l’existència dels Reis un any més que els meus companys, i la il·lusió d’aquell any no hi ha ningú que me la pugui treure.

Els comentaris estan tancats.