N. S.- Reus

A punt d’arribar a les dues hores d’examen, els alumnes de sisè de l’escola Pompeu Fabra de Reus mantenien l’estat de concentració per acabar a temps les proves que des de l’any passat han de passar tots els alumnes que acaben la primària. Tot i que els nervis no predominaven a primera hora, van poder-se relaxar en acabar i coincidint amb l’hora del pati, que els van allargar una estona més merescudament. «Han acabat força cansats», constataven els mestres, i així es reflectia en el posat dels alumnes. Però avui hi tornaran a ser, amb la prova d’anglès, que és la novetat d’enguany, i la de castellà, com si es tractés d’una selectivitat en format reduït.

Ahir van superar la de matemàtiques i la de català. La primera, en la qual el curs passat van destacar força per sobre de la mitjana catalana, l’havien trobat un pèl complicada en alguns aspectes, segons valoraven la directora, Laura Mollar; la cap d’estudis, Mar Cervantes, i la secretària, Mariona Ribas. Però a la vegada destacaven el fet que, a excepció pràcticament de la part de càlcul, la resta d’exercicis plantejaven problemes i situacions pràctiques. I de fet, aquesta és la filosofia de les proves: avaluar les competències i la capacitat de raonament dels alumnes. És el model que les escoles ja apliquen des de fa almenys un parell d’anys, explica la directora, ja que així es preveu en la llei. Però cal un temps d’adaptació, i els alumnes que ara fan sisè no ho han viscut des del principi de l’escolarització.

«No tenim sorpreses en els resultats de cada alumne» i tampoc no són determinants perquè passin de curs, però la importància dels resultats i de l’anàlisi que se’n faci posteriorment és que el centre pot introduir millores, com així ha fet el Pompeu Fabra. Per exemple, tot i la valoració positiva en matemàtiques, han volgut perfeccionar diversos aspectes i dins el pla de formació de centre han tingut «una formadora per als mestres per replantejar el treball de competències en aquesta matèria», diu Mollar. Assegura que estaven contents amb els resultats, però volen canviar la manera de transmetre el càlcul i els problemes. També han reforçat el treball fet en la llengua catalana: «La prova de comprensió va anar molt bé, però fallava l’expressió.» Per això enguany han treballat aquest aspecte i l’any vinent ho treballaran més al claustre, diu Ribas.

Les proves també els serveixen per comparar-se amb la resta de centres i sobretot per informar de la situació de cada alumne l’institut on començarà a cursar l’ESO.

En el capítol d’incidències, els serveis territorials van assegurar que no tenien constància de cap, tot i reconèixer que «en quatre centres» els avaluadors havien tingut problemes per introduir les dades al sistema informàtic del departament, «a causa d’un problema en la contrasenya». Un d’aquests centres va ser el Pompeu Fabra, però no va ser l’únic, i l’avaluadora va haver d’acudir personalment al centre de recursos. Aquest any s’han mobilitzat 242 avaluadors o aplicadors a Tarragona i un centenar a l’Ebre per a l’examen. Són mestres d’altres centres, alguns dels quals faran també de correctors.Al Camp de Tarragona, han de passar l’avaluació 5.874 alumnes de 794 centres, i a les Terres de l’Ebre, 1.722 de 79 escoles.

Un dictat massa veloç

Com passa en altres exàmens, com ara la selectivitat, sempre hi ha exercicis que es determinen com «l’os» de la prova. Ahir va ser-ho, si se’n pot dir així, el dictat que s’introduïa com a novetat en la prova de llengua catalana, a causa de la rapidesa amb què llegia la veu enregistrada en el CD i la poca distància entre els espais buits que els escolars havien d’emplenar. Avui serà el torn de la llengua castellana, que també inclourà un dictat, i de l’anglesa, en què hauran de demostrar la comprensió oral i lectora.

Els comentaris estan tancats.