Jordi Casabella/ Rafa Julve- Barcelona

Quan falten 72 hores perquè es reveli definitivament si el pacte social i polític per l’educació que promou el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, té el suport unànime, o almenys majoritari, de la comunitat educativa i dels partits polítics, el seu promotor va insistir ahir al fòrum Tribuna Barcelona que «no fa falta que ningú renunciï a les seves conviccions» per poder-lo subscriure. Gabilondo va assegurar que el compromís per dotar d’estabilitat el sistema educatiu «és compatible amb les diferències», en una al·lusió velada al PP, que s’oposa a estampar la seva firma al pacte.
El ministre d’Educació va afegir que la «resposta social i de la comunitat educativa» davant la proposta de pacte «ha sigut extraordinària» i que el diàleg generat al seu voltant ja ha estat enriquidor, amb independència del resultat final de la ­iniciativa. «S’ha posat l’educació al centre del debat», va subratllar, i després va reclamar «coratge» i «ambició» a l’hora de tirar endavant el projecte.

POLÍTICA SOCIAL / En aquests temps, va dir, en què «la frase de moda és ‘jo no he sigut’», el ministre va advocar per reforçar la «coresponsabilitat» i la col·laboració en un món, el de l’educació, «que ha d’ocupar el cor de l’economia». Perquè «l’educació no s’ha de percebre com una despesa, sinó com una inversió. És la millor política social».
Gabilondo no va esquivar alguns dels temes més espinosos que ha d’afrontar el seu departament i va titllar de «barbaritat» que el fracàs escolar afecti a Espanya el 30% dels alumnes. En aquest sentit, va qüestionar la forma com es mesura aquest indicador, preguntant-se si a una persona que tingui tres cursos de Dret se la pot anomenar fracassada per no haver acabat la carrera, quan el que s’hauria de fer és reconèixer les competències que té adquirides, a més de facilitar-li, a través de complements de formació, que pugui ­finalitzar els estudis. «Lluitem per reduir aquest percentatge a la ­meitat el 2020», va assegurar, amb la mirada posada en el compliment dels objectius de la Unió Europea.
Referint-se precisament a l’entramat comunitari, el titular d’Educació va destacar que el Govern espanyol, des de la seva presidència europea, ha aconseguit fixar els objectius educatius per a la pròxima dècada, i ho va aprofitar per iniciar un particular joc de paraules encreuades: «Per primera vegada, Europa s’escriu amb e d’educació».

LA UNIVERSITAT / I si la e d’Europa és la e d’educació, la següent lletra del continent, la u, «és la d’universitat», que és per on Gabilondo creu que ­arribaran les solucions a la crisi ­econòmica actual. En aquest sentit, el ministre va considerar que el paper de les universitats ha estat, és i serà clau en el manteniment del benestar social, i que tant l’educació superior com els estudis preuniversitaris han d’apuntar cap a l’excel·lència. «Tenim nou milions de ­persones escolaritzades a Espanya (1,5 milions de les quals són universitàries) i 800.000 professors», una xifra que demostra que s’ha aconseguit ­socialitzar el coneixement, va resumir. No obstant, va advertir, l’equitat ja no és suficient i ara el que s’ha de fer és posar l’accent en la qualitat.
Entre els punts en què es requereix millorar, el ministre va incloure la comprensió lectora, el càlcul matemàtic, la promoció de la FP i l’escolarització dels alumnes des de ben petits, un aspecte que va considerar clau per assegurar la igualtat d’oportunitats. I va reivindicar que els itineraris formatius siguin més flexibles perquè «quan algú elegeixi una cosa als 15 anys (la FP o el Batxillerat), la decisió no sigui irreversible».

Gabilondo va llançar a l’aire una pregunta: «¿És interessant repetir curs?». No la va respondre directament, però va recordar que «Espanya és el campió europeu de la repetició». Encara que va dir que no era partidari que «es passi indiscriminadament», no es va mostrar gaire convençut dels beneficis d’aquest mecanisme de selecció. Tampoc li acaba d’agradar el format actual del batxillerat, de manera que va apostar per uns estudis més flexibles, amb camins d’anada i tornada en totes dues direccions, tant cap a la FP com cap a la universitat.

Ángel Gabilondo

Basc de Sant Sebastià, on va néixer fa 61 anys en el si d’una família amb un pare que simpatitzava amb el PNB,
Ángel Gabilondo Pujol és el cinquè d’una família de nou germans. Educat al col·legi del Sagrat Cor de la capital guipuscoana, va cursar els estudis superiors a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), en la qual va començar com a professor col·laborador així que es va llicenciar i en la qual ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica.

FILÒSOF

Llicenciat en Filosofia i Lletres, aviat va començar a impartir classes de metafísica, una disciplina de la qual es va convertir en especialista i,
anys després, en catedràtic de la UAM. Després d’exercir com a degà de la seva facultat, l’any 2002 va ser elegit rector de la UAM i el 2007 designat president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

POLÍTIC

Exercint encara com a rector i president de la CRUE, el president del Govern socialista, José Luis Rodríguez Zapatero,
el va nomenar ministre d’Educació l’abril del 2009, en substitució de Mercedes Cabrera, coincidint amb una remodelació en què el departament va recobrar les competències en matèria universitària, que un any abans havien passat a formar part
del nou Ministeri de Ciència i Innovació.

Els comentaris estan tancats.