RAMON SOLSONA

Durant una hora hi ha un silenci sepulcral a la classe. Tothom es dedica a llegir, cadascú el llibre que ha triat. També el professor llegeix, perquè és l’única activitat permesa. Més ben dit, és obligatòria. L’hora de lectura setmanal es fa d’una manera rotatòria, sense excepcions. És sagrada i tant li fa que s’escaigui en una classe de matemàtiques, d’anglès, d’història o d’educació física.

Em van convidar al I Simposi sobre l’Ensenyament de la Llengua i la Literatura Catalanes a la Secundària i a la Universitat. Dit així queda molt llarg, però el tema del simposi era prou explícit: Com i què hem d’ensenyar a les aules del segle XXI?” La qüestió supera l’àmbit gremial, perquè a les nostres aules s’hi juga una cosa més angoixant que el futur de la llengua: el present. Dels debats i les reflexions que hi va haver només comento l’hora de lectura. Quant a la resta, deixo anotades dues impressions: 1) És bonissím, útil i necessari que trobades d’aquesta mena estiguin promogudes i recolzades per la universitat (en aquest cas, Autònoma i Rovira i Virgili), i 2) El professorat de secundària se sent menystingut per l’administració i treu foc pels queixals perquè el català ha quedat reduït a dues hores setmanals en el batxillerat.

Entre les moltes experiències i iniciatives de tota mena que es van exposar durant els debats, em va cridar l’atenció l’hora de lectura silenciosa. No és patrimoni de cap institut concret, la idea ha anat prenent cos de mica en mica i va més enllà de la promoció de la lectura. Està força reglamentada perquè l’alumne realment llegeixi i no es desvirtuï el sentit de l’activitat. Tal com em comentaven alguns professors, l’entorn de silenci és una novetat per a la majoria de nois i noies. La televisió, els videojocs, la ràdio, l’ordinador i l’MP3 no són els millors aliats per al treball intel·lectual. Si a casa no s’aconsegueix el silenci necessari -no solament per a l’estudi-, l’escola ofereix la possibilitat d’experimentar-ho. I em diuen que, un cop superat l’horror vacui inicial, quasi un trauma, els alumnes li troben de seguida el què.

Acabo amb un pensament de Montesquieu: “No he tingut mai cap maldecap que no s’hagi dissipat amb una hora de lectura”.

Deixa un comentari!