• Cerca

El Recull de Premsa de la FECC marxa de vacances. Tornarà a ser amb tots vosaltres el proper 26 d’agost. Fins llavors, bon estiu!

Comments Sense comentaris »

Del 29 de juliol al 23 d’agost la Fundació Pere Tarrés realitzarà 11 casals d’estiu adreçats a infants i joves en situació de vulnerabilitat social a les ciutats de Barcelona, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Ripollet, Sabadell, Tarragona i Mallorca. Aquests casals estan promoguts a través de la Fundació Pere Tarrés i els infants estan derivats pels serveis socials municipals.

En total, als casals hi participaran 450 infants en situació vulnerabilitat social becats per la Fundació Pere Tarrés a través de la seva campanya solidària Ajuda’ls a créixer – Cap infant sense colònies. Els casals es realitzaran, majoritàriament, de dilluns a divendres de 9 a 15h. Aquestes activitats d’estiu són la continuació de l’acció preventiva que els centres socioeducatius, els centres d’esplai i altres dispositius realitzen durant el curs escolar i pretén ser un enllaç amb les activitats que tornaran a iniciar el curs vinent.

Campanya solidària Ajuda’ls a créixer

Aquest estiu, la Fundació Pere Tarrés pretén becar uns 4.500 infants, un 11% més que l’any anterior, gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Tarragona, el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales a través de la casella del 0,7% d’altres finalitats socials, així com els donatius de molts particulars i empreses que han fet donatius a la campanya Ajuda’ls a créixer – Cap infant sense colònies. Iniciatives com aquestes han demostrat que són una experiència educativa i d’integració social única i un espai ideal per suplir les mancances afectives, sanitàries, de desenvolupament i relacionals i contribuir al seu desenvolupament com a persones.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Critiquen la falta de transparència del procés, la falta de confidencialitat de les proves i que no se’ls informi per què han suspès. Fins a 200 persones que s’han presentat a les oposicions del departament d’Educació s’han agrupat a la Plataforma d’Afectades Oposicions Docents 2019 per denunciar el que consideren “irregularitats” en les proves. Aquests dies s’està notificant als aspirants si han aprovat, malgrat que la nota definitiva la sabran quan es puntuïn també els mèrits assolits fins ara. S’hi han presentat 20.000 persones per cobrir 5.000 places.

“El gran gruix de reclamacions són de persones que consideren que el treball que han presentat no té motius per ser suspès”, afirma a l’ARA un portaveu de l’entitat, que critica que no es publiqui una baremació objectiva dels criteris d’avaluació. “Ens amaguen els barems oficials de l’avaluació i ens fa la sensació que han fet unes votacions de notes subjectives sense basar-se en els criteris que s’han publicat a la convocatòria”, afirma. En un comunicat fet públic fa uns dies animant els afectats a denunciar els seus casos, demanen al departament que “entregui un expedient amb la puntuació de cada criteri de correcció del treball escrit”. “Això no existeix i, quan ho hem demanat, se’ns ha negat tenir-hi accés, tot i que és documentació pública”, diu el text, que afegeix que si això no es fa públic “s’haurà de dubtar d’un procés net i transparent”. 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Departament d’Educació ha publicat al DOGC la resolució per la qual es crea el programa d’innovació pedagògica de Pràctiques del Màster Universitari de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes en Centres Educatius. Alhora, s’obre convocatòria pública per a la selecció d’una seixantena de centres de secundària de tot Catalunya interessats a formar-ne part a partir del curs 2019-2020. La finalitat és potenciar el concepte de centre formador dels instituts que s’acullin al programa, per tal que esdevinguin així una referència en la formació de professorat de secundària.   Educació oferirà un acompanyament als centres participants i els dotarà d’un reconeixement oficial. Els instituts que prenguin part del programa esdevindran un espai d’aprenentatge on els estudiants podran  veure i practicar totes les dimensions de l’acció educativa, com ara les programacions didàctiques, les avaluacions, el disseny d’activitats competencials, la gestió d’aula, el treball cooperatiu, les tutories grupals i individuals, el treball amb l’entorn i les reunions amb les famílies.   L’objectiu és afavorir la qualitat de l’oferta, la planificació de les actuacions i l’harmonització dels calendaris de l’estada al llarg del curs dels alumnes en pràctiques. El programa també aposta per la professionalització de la tasca docent, en estreta col·laboració amb les universitats. D’aquesta manera, posa èmfasi en el rol formador de tot l’equip docent, així com en la formació i la implicació de l’estudiant en pràctiques.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

En situació de franca inferioritat al panorama mediàtic, sobretot a la televisió; als canals i plataformes digitals, al cinema, al jutjat, al notari, al supermercat, al carrer en bona part de la Catalunya urbana, a tota la legislació estatal i europea… Amb aquesta realitat irrefutable, no calen gaires informes per certificar que el català és de lluny la llengua dèbil al país, i ja no diguem al conjunt de Països Catalans, per bé que sí que són útils per seguir-ne l’evolució, com fa cada any la Plataforma per la Llengua, ens cívic que vetlla per la seva salut i denuncia les discriminacions que pateix. Entre les 50 dades que enguany aporta, n’hi ha de positives, ja que es manté l’interès per aprendre-la o encara suposa un plus per trobar feina, però altres no ho són tant. Per exemple, només s’empra en un 15% de les converses de pati en els 50 instituts visitats en zones urbanes. Una dada que no ha inquietat cap dels sectors “probilingüisme”, que en canvi sí que s’han escandalitzat per com s’ha obtingut: amb observadors que es van infiltrar i van escoltar.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Per segon any consecutiu en el Centre Pastoral Oblates – que acull diversos projectes impulsats per la Delegació diocesana de pastoral familiar de Tarragona com la Llar Natalis – una dotzena de joves voluntàries d’entre 15 i 17 anys procedents de Barcelona i Madrid realitzen des del passat dia 15 de juliol aquest camp de treball.

L’objectiu és el de col·laborar en la “posada a punt” de la Casa que acull dones embarassades o mares en situació de vulnerabilitat. Les tasques del camp de treball, que finalitzarà el proper dia 28 de juliol, consisteixen en pintar o arranjar les dependències de la Casa o bé seleccionar i endreçar les donacions que reben de particulars com ara canviadors, bressols o d’altres estris per a l’ús i l’atenció dels nadons. A més de les tasques pròpies del camp de treball també gaudeixen d’estones de lleure per conèixer la ciutat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La casa de Notre-Dame de l’Hermitage (Saint-Chamond, França) ha estat l’escenari del VI Capítol provincial dels Maristes de França, Catalunya, Grècia, Hongria i Algèria, del 18 al 22 de juliol de 2019. El Capítol, que es reuneix periòdicament cada tres anys, ha aplegat enguany 49 germans, dues laiques: Imma Amadeo i Michèle Ragni i dos laics: Pep Buetas i Dani Farràs, per avaluar el moment actual, obrir horitzons de futur i escollir un equip que entorn del germà Provincial dinamitzi amb vitalitat la missió evangelitzadora i generi valors d’humanitat. La casa de L’Hermitage, regada pel riu Gier, invita a beure amb les seves aigües l’espiritualitat de Marcel·lí Champagnat, que la va construir amb l’ajuda dels primers germans. S’ha gaudit de la companyia dels germans Ernesto Sánchez, Superior general, i dos Consellers generals, Ben Consigli i Joâo Carlos do Prado, vinguts tots tres de Roma.

Una mirada a la realitat

Resulta indispensable abans de programar un nou viatge saber quin és el punt de partida. Els informes del Consell provincial i d’Economia tenen aquesta funció. Indiquen fins on s’ha arribat en el moment de tancar aquest trienni. Transparència i claredat a l’hora de proporcionar les dades. Oportunitat de prendre consciència de la situació. Possibilitat d’albirar noves fites.

Fòrum Provincial

La Província marista L’Hermitage compta amb moltes escoles, obres socials i centres d’espiritualitat. S’enriqueix amb els moviments juvenils, les fraternitats, els grups de vida i de pastoral, el voluntariat d’homes i dones… Centenars de laics i laiques estan compromesos en la missió compartida. Milers de destinataris reben l’escalf de la seva acció educativa. Maristes de Champagnat és l’expressió que aglutina tantes persones que comparteixen la vida i imaginen un futur millor. El Fòrum provincial ha estat una simfonia coral amb moltes veus de tantes procedències diverses. Durant aquest curs s’han generat activitats en cinc etapes fins a arribar a formular tretze recomanacions que s’han fet arribar al Capítol provincial. Uns i altres, en el mateix vaixell, cap un horitzó d’esperança.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Ahir va sortir de Barcelona el primer autocar de camí a les colònies que la Fundació Pere Tarrés organitza per a infants en situació de vulnerabilitat social. En aquesta colònia formada per uns 40 infants acompanyats de 8 monitors i monitores voluntaris passaran set dies, del 22 al 28 de juliol, a la casa de colònies Josep Manyanet (Begues, Barcelona). Aquest serà el vuitè any consecutiu que es realitzen aquestes colònies, una iniciativa Fundació Pere Tarrés, que compta amb alguns voluntaris provinents dels centres d’esplai del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans i de la Xarxa de Centres Socioeducatius.

Maria València, directora de la colònia, explicava que l’objectiu principal és poder treballar l’educació en valors i donar l’oportunitat que infants amb vulnerabilitat puguin accedir a aquest espai educatiu. “Treballarem els valors a través del centre d’interès de la pel·lícula Inside Out”.

Part de les famílies que participen de les colònies són recurrents cada any. “Els meus fills volen repetir sempre, quan estan allà ja no volen tornar”, comentava una de les mares. En aquest sentit una de les monitores havia participat de la colònia com a infant i ara segueix com a monitora per poder retornar l’oportunitat que se li va donar.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La Fundació Endesa i Càritas Diocesana de Tarragona han clausurat la cinquena edició del Curs d’auxiliars de muntatge d’instal·lacions electrotècniques i de telecomunicacions en edificis i la primera del Curs Bàsic d’Atenció Domiciliària que organitzen conjuntament i amb la col·laboració de l’Institut de Formació Professional Comte de Rius de Tarragona  —on es fan els cursos— i la Fundació privada Formació i Treball.

Un total de 37 persones, en situació d’atur i vulnerabilitat, han pogut millorar la seva qualificació professional i han obtingut, així, un certificat de professionalitat homologat que ofereix garanties a les empreses. El 61% dels alumnes ja han trobat feina en l’àmbit en el que s’ha format.

L’acte acadèmic de cloenda i de lliurament de diplomes, celebrat el dia 18 de juliol, ha comptat amb la presència de la directora de projectes de la Fundació Endesa, Glòria Juste, del director de Càritas diocesana de Tarragona, Salvador Grané, i del responsable RSC a Càritas Espanyola, Pedro Barquero, que han estat acompanyats del director de l’Institut Comte de Rius, Narcís Almena, i del tècnic de formació de la Fundació Formació i Treball, Francesc Bermúdez.

En l’última memòria publicada per Càritas es destaca que un 71% de la població atesa es troba en situació d’atur i un 66% presenta uns nivells formatius molt baixos o pràcticament inexistents. Des de l’anàlisi d’aquesta realitat s’han creat nous projectes i eines per donar resposta material i emocional a les necessitats plantejades, fent una aposta pels projectes sociolaborals i formatius. Un bon exemple en són aquests dos cursos, que de la mà de la Fundació Endesa, i des dels seus inicis, l’any 2014, hi han participat un total de 115 persones.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’altre dia em van venir ganes de veure la trilogia d”El senyor dels anells’, que val a dir és una de les meves preferides. Finalment no va ser necessari, ja que vaig poder presenciar la batalla de l’abisme de Helm en tres dimensions i en realitat augmentada. Caminava jo durant les meves hores lliures per dinar pel carrer Prada Motxilla, disposat a entrar a un bar on fan uns entrepans de llom amb formatge bastant bons, de mida acceptable i a un preu en consonància. No vaig arribar a la porta de l’establiment que ja vaig sentir com des del seu interior sortien desenes de crits inintel·ligibles que més que veus humanes semblaven porcs anant de cap a l’escorxador. Motivat per si es tractava d’un fet noticiable, vaig decidir ficar els nassos, i haig de dir que em vaig penedir per la resta del dia.

Només quedava una petita taula lliure en una cantonada, la resta totes ocupades per infants posseïts que armats amb pots de quètxup i maionesa, es disparaven els uns als altres. Un d’ells, pujat sobre la taula i com si fos el líder de la manada va agafar el seu refresc i el va buidar sobre el cap del pobre que va tenir la valentia de passar-li per sota. Un escenari rocambolesc mostrava un menut d’uns set anys que plorava per lluir uns cabells nodrits amb Coca Cola. Mentre un altre cridava, el de més enllà es baixava els pantalons i deixava al descobert l’estat en el qual va arribar al món. El cambrer no sabia on posar-se, només resava perquè el setge fos breu.

A l’altra banda del local, en una taula impol·luta hi havia asseguts un grup de persones adultes, vaig deduir i sense equivocar-me que eren els monitors encarregats de vetllar pel benestar dels infants. Allà estaven, asseguts amb una cervesa, tranquil·lament i sense immutar-se del fet que a pocs metres s’estava duent a terme l’holocaust, el judici final i el desembarcament de Normandia, un tres en un. La calma va arribar en el moment en què un dels monitors va aixecar el cul de la cadira, i al crit de “nens, anem sortint ordenadament i sense molestar a la resta de persones”, a bona hora demana ordre.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Els Mossos investiguen una suposada violació a un menor de 13 anys amb Asperger per part d’un grup de companys d’institut de Vallirana (Barcelona), que la seva família va denunciar el desembre de l’any passat.

Segons han informat fonts pròximes al cas, i va avançar aquest dilluns ‘El Caso’, la família del menor va denunciar davant dels Mossos el 17 de desembre passat que el noi havia sigut violat per un grup de quatre alumnes de tercer d’ESO, d’entre 14 i 15 anys.

En la denúncia, que va ser ampliada el gener d’aquest any, els pares del nen també relataven que el menor havia sigut objecte d’insults i amenaces per part dels seus companys d’institut de Vallirana, fins que finalment el nen va abandonar el centre el febrer passat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va anunciar ahir que el govern ha arribat a un acord amb agents socials i econòmics sobre l’FP dual que s’aprovarà el 31 de juliol en una reunió del consell rector. “Els documents ja estan treballats i acordats amb els departaments implicats, Educació i Treball”, va assegurar en el marc del ple del Parlament en resposta a una interpel·lació del PSC-Units. Bargalló hi va afegir que es tracta del “primer pas necessari” i que, paral·lelament, es treballa amb les taules sindicals sectorials per acordar com s’aplicarà el model d’FP pel que fa als horaris i a l’organització d’uns estudis que es faran també a les mateixes empreses.

Comments Sense comentaris »

“No veig clar això de que les criatures hagin de fer deures a l’estiu”, m’explicava una amiga. “Jo era un pare convençut i militant antideures i resulta que aquest agost les meves filles em van demanar quaderns de vacances i s’ho van passar molt bé omplint-los”, m’explicava una altra.

Doncs jo sí que ho tinc claríssim. Algunes tasques haurien de ser gairebé d’obligat compliment: es tracta sobretot de les experiències que són oportunitats educatives vitals fora del temps escolar, agradables i desitjades, però freqüentment demandants d’esforç.

Cal submergir-se en elles sense excuses, sense concessions a la mandra, sense por de caure, a tacar-se, a despentinar-se. L’estiu és molt llarg, amb temps per a tot.

Per exemple, aquí van a manera de check-list, 20 deures de vacances amb les seves petites coartades pedagògiques, per si les necessitem:

  1. Pujar a un arbre: millora la motricitat i la concentració. Els garrofers i les figueres són molt agraïts de pujar. Tampoc cal pujar a dalt de la copa!
  2. Fer una cabana amb sostre (no serveix un corralet) usant cordes, pedres, branques, potser teles…: millora l’orientació espacial, la força muscular, la coordinació de moviments.
  3. Dormir a l’aire lliure o almenys dins de la cabana, ben aïllats de la humitat del sòl i protegits amb mantes o sacs de dormir: s’educa la capacitat de preveure, superar pors, organitzar-se.
  4. Recollir herbes aromàtiques i fer colònia, vinagretes o infusions: millora els sentits, s’aprenen els noms de les plantes i s’exercita la paciència.
  5. Parar la taula amb estil i harmonia i després desparar-la: millora l’orientació espacial, el sentit de l’estètica i la responsabilitat.
  6. Lluitar amb pinyes: un joc prou agressiu i divertit, que millora la punteria i exigeix ​​bastant autocontrol.
  7. Pescar capgrossos o granotes en una bassa, amb l’ajuda d’un caçapapallones o similar: millora l’observació, els reflexos i la motricitat fina. Bé, tampoc cal torturar els animalets: s’observen una estona i després es deixen en llibertat.
  8. Trepitjar l’herba descalços: millora la circulació, el sentit del tacte i l’atenció, perquè cal anar amb compte de no clavar-se una branqueta punxeguda o una pedreta.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La Generalitat ha publicat la convocatòria d’avaluació i acreditació de competències professionals corresponent al 2019-2020. S’ofereixen 722 places en set instituts d’arreu de Catalunya en vuit àmbits diferents. L’objectiu és que persones amb experiència laboral o formació relacionada amb els àmbits proposats puguin acreditar-la de manera oficial. S’hi podran presentar del 5 al 19 de setembre els treballadors que vulguin obtenir una acreditació oficial i disposin dels requisits d’experiència professional en algun dels àmbits.   Les 722 places es distribueixen en el següents àmbits: biocides (110), emergències sanitàries (94), treball de neteja (50), condicionament físic i ioga (110), dependència i teleassistència (42), salvament i socorrisme (110), acció social (96), i microinformàtica i confecció i publicació de pàgines web (110). El procediment es realitzarà en set centres: Institut Cal·lípolis de Tarragona, Institut de Nàutica de Barcelona, Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus (Tarragona), Institut Escola del Treball de Barcelona, Institut Mare de Déu de la Mercè de Barcelona, Institut Salvador Seguí de Barcelona i Institut Vallvera de Salt (Girona).

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Així ho cantava Raimon en un famós concert celebrat a Madrid el 1976. Les paraules del cantautor de Xàtiva, fruit del context polític existent fa més de quaranta anys, tenen plena actualitat en relació amb l’oportunitat que suposen les colònies per als més de 56.000 infants i joves que hi participen cada estiu al nostre país. Malgrat la magnitud de les xifres, el nombre de participants en els darrers anys mostra una tendència a la baixa, principalment per raons econòmiques, segons dades de la direcció general de Joventut.

Les colònies i en general les activitats de vacances amb infants i joves esdevenen espais de llibertat per diverses raons:

Les programacions de les activitats de lleure no estan sotmeses a currículums escolars, ni a exigències de coneixements o metodologies. Cada entitat construeix la seva proposta de colònies lliurement, en funció de la intencionalitat educativa que vol promoure, i sovint, com a etapa final d’un curs d’esplai, ajustat al que pot ser una experiència extraordinària des del punt de vista humà i educatiu.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El desaparegut escriptor i periodista Miquel Pairolí (Quart, Gironès, 1955-2011) va publicar l’any 1996 a El Punt dos articles amb el mateix títol que, a tall d’homenatge, hem manllevat per al nostre escrit d’avui –Un idioma en retirada– en què analitzava, amb arguments contundents i molt actuals, la situació de la llengua catalana.

Hem recuperat els dos textos aquests dies en què el debat sobre el futur de la llengua ha tornat a ser ben present arran de l’emissió de Llenguaferits al 30 Minuts de TV3 i de la polèmica piulada del diputat d’ERC Gabriel Rufián demanant “més Rosalies i menys koinés” després de l’estrena de la primera cançó en català de la popular cantant de Sant Esteve Sesrovires.

En el seu article, Pairolí es preguntava, en primer lloc, després de llistar una desena de paraules com calçasses, llepies, pioc, esquerdís o escotorit, comunes fa cinquanta o seixanta anys, quantes persones joves les entendrien en aquell moment i, sobretot, quantes les continuarien usant. No responia a la pregunta, perquè la resposta era evident. Feu-vos el test vosaltres mateixos ara, el 2019, i segur que estareu ben d’acord en el que Pairolí afirmava tot seguit: “Cap llengua no ha desaparegut mai per mort traumàtica. Les llengües s’extingeixen lentament, a còpia d’anys, com a producte d’una contaminació. Els globus rojos de l’idioma català –el lèxic, les frases fetes, les construccions sintàctiques– es van debilitant, aigualint, desapareixen cada cop més en les noves generacions”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Fa unes setmanes, en aquestes mateixes pàgines, Jaume Cela i Juli Palou es queixaven de la discutible utilització del món de l’escola per definir la política. Així, deien, per descriure la brusquedat de polítics que no saben dialogar es diu que el Parlament sembla un pati d’escola, oblidant que la vida educativa és força més humana i creativa que un hemicicle. Jo em fixaré, avui, en la paraula educativa políticament de moda: la desobediència. Parlem-ne una mica amb la calma de les vacances i abans de les tensions del setembre.

Quaranta anys entre adolescents, educant-los perquè mantinguin el desig de canviar el món, em donen certa autoritat. Enmig del caos de discursos polítics que ens domina, he sentit pares que volen fills radicals però que no llegeixin el marxisme; que vagin a fer la revolució de moda però sense ficar-se en embolics; que siguin radicals a fora però submisos a casa; que contestin una part de la societat però no discuteixin la riquesa de la família, etc. Pares i autoritats que volen fills i ciutadans revolucionaris a mida. Adults oblidant que l’educació és incompatible amb la hipocresia i la incoherència.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Ser pare o mare és molt bonic, però no és l’únic que hi ha a la vida. A més, tot i ser una condició permanent de la persona, no sempre té la mateixa intensitat, especialment a mesura que creixen els fills. Per tant, cal no oblidar l’existència d’un mateix i no perdre de vista el món. Aquesta és la màxima que animen a tenir en compte diverses veus davant l’aparició de pares cremats de ser-ho. Potser és qüestió de prendre’s la paternitat d’una altra manera. Per a Natalia Flores i Borja Prieto, autors del llibre ‘¡No solo somos padres! Un antimanual para ser padres y no perder la cabeza’ (Plan B) i pares de quatre fills, cada cop hi ha més casos de progenitors que pateixen angoixa parental o burnout. Segons un estudi de la prestigiosa web Frontiers in Psychology, aquesta angoixa existeix i és cada cop més habitual. De fet, per als Prieto Flores no té res d’estrany que la frenètica activitat de ser pares acabi amb les forces d’un mateix, o cremant-lo, “i això és perillós”, de manera que cal no exigir-se massa i posar fre a aquesta manera d’entendre la paternitat, perquè, al capdavall, “¿algú ens obliga a sotmetre’ns a aquest desfasament d’activitats i responsabilitats?”, pregunten. Per a aquests pares, un dels desafiaments més interessants i més difícils que tenen els pares i mares d’avui és “passar una mica” dels fills, i també entendre que donar-los més autonomia els permet gestionar millor les seves emocions i les seves decisions.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Nou bany de realitat amb què, un vegada més, la Plataforma per la llengua remulla amb aigua freda la nostra societat per veure si es desperta i passa a l’acció. Diuen que són de pati d’escola les coses fútils, però en aquest cas, l’ONG del català fa servir aquest espai, i no pas metafòricament, per encendre els llums d’alarma. No s’hi posen per poc! En el seu darrer treball es revela que només el 14,6% de les converses dels estudiants de secundària de zones urbanes de Catalunya a l’hora de l’esbarjo són en català. I la xifra a la primària no és per destapar el cava. Es queda al 35%. Si la llei diu que els professors han de parlar sempre en català als alumnes, veiem que globalment el 20% de les converses entre alumne i professor al pati són en castellà. L’estudi també destria les dades per veure què passa als territoris en funció de si el català hi predomina més o menys. I a les zones on està pitjor, no és que s’hi parli poc català, al pati, sinó que directament, en el cas dels instituts, hi té una presència del 0%. I a primària, uau… del 7%!

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’altre dia m’explicaven una visita a una casa abandonada on es veu que hi ha esperits. Uns nens morts durant la Guerra Civil. I, esclar, de tant en tant tenen ganes de parlar. A veure què diuen. Aquell instant. Obre la boca l’Albertito, o el Joselito de torn, i diu: “ Queremos salir…” Normal, fot temps que estan atrapats a la casa, fastiguejats, avorrits i tal. Ara, potser el que no és tan normal és que totes les ànimes en pena, els esperits, els espectres, els ectoplasmes parlin sempre en castellà. El món del més enllà, el planeta paranormal, la galàxia extrasensorial sempre és en castellà. El català no és una llengua de fantasmes. I diuen que tampoc de Déu, el diable, Buda, l’antracita digitalitzada desmenjada o la guineu coixa i reconsagrada amb all i oli. I ara diuen que el català tampoc és la llengua del pati de l’escola. Normal, estimat paranormal.

L’aparició no s’esperava. Es veu que a les zones urbanes de Catalunya només un 14,6% de les converses dels alumnes de l’ESO al pati són en català. La llengua en coma, vegetal, encefalograma pla. Tot en un estudi fet per la Plataforma per la Llengua. Per a això no feia falta fer un estudi. La realitat és en castellà. Avui i ahir. Des que estava a l’úter de ma mare que ho sento. I ho sentien els meus pares, els meus padrins… Però no volem sentir ni veure la realitat. I ens capgiren la realitat. I ens ho creiem. I veiem mons imaginaris, paranormals. I veiem el més enllà, aquí, amb fantasmes sortint de la boca. Som rucs espectrals amb la llengua fora donant tombs a la sínia fantasmagòrica. Els catalans som ànimes en pena girant en una rotonda, i més els catalanoparlants, que tenim la llengua recargolada com un caragol contorsionista retorçat amb esparadrap circular. No traiem les banyes, el cap, el múscul, la llengua. No ens traiem aquest esperit de viure en una closca ectoplasma. No sabem viure a la realitat. També perquè no hem tingut realitat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »