• Cerca

Si cal agrair a algú la victòria dels demòcrates a la Cambra de Representants dels EUA és en part a la comunitat cristiana. Fa uns dies llegia sobre la campanya que membres de l’Església evangèlica van impulsar sota el lema “Vote common good” [Vota pel bé comú]. Centenars de voluntaris i voluntàries es van dedicar a recórrer els estats on havien guanyat els republicans en les darreres eleccions i explicar que votar Trump és anar contra l’Evangeli. D’arguments no els en faltaven: famílies brutalment separades a la frontera, menyspreu cap a les dones, ultranacionalisme, voluntat de tornar al joc de la Guerra Freda tot fomentant el militarisme… Totes són raons més que suficients per afirmar que, efectivament, el discurs de Trump és antievangèlic.

Els evangelistes no són els únics que s’han pronunciat. Amb una gran finesa però sense pèls a la llengua, el jesuïta americà James Martin es pronunciava fa poc a Facebook en un vídeo que ja porta 28 milions de reproduccions i on afirmava el següent: “El president va dir l’altre dia que [els immigrants] estan infestant el nostre país com si fossin paràsits. Així és com els líders nazis parlaven dels jueus”.

La primera és sobre la secularització i l’espai públic. Fa uns mesos José Casanova, professor de sociologia a Georgetown, en el seu pas per Barcelona explicava que el que és propi de les societats altament secularitzades no és el creixement de l’ateisme, sinó l’augment de la pluralitat religiosa. És a dir, l’expressió diversa de la nostra confessió i la possibilitat que sigui compartida a l’espai públic i per tant interpel·lada també pel debat polític. Cal reconèixer que això en països com els Estats Units és molt més clar i, tot i el perill de convertir les religions en un mercat de propostes espirituals que pretenen ser totes les més atractives, té alguna cosa d’alliberador. Em sembla un signe de societat oberta i madura poder fer interactuar discurs religiós i discurs polític amb aquesta naturalitat i no deixar les nostres creences tan sols per a l’espai privat, on res pot ser confrontat i tot acaba fent pudor de resclosit.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Fins a 120.899 alumnes rebran aquest any un ajut per al menjador escolar, cosa que suposa 12.209 beques més que el curs passat. En ple debat sobre el decret de menjadors, que el Govern vol aprovar properament, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ha afirmat en seu parlamentària que es destinaran 78 milions d’euros, set més que el curs passat, a aquesta partida. La situació contrasta amb les dades que va donar el Consorci d’Educació de Barcelona la setmana passada, en què per primera vegada en sis anys, el nombre d’ajuts ha baixat (466 beques menys que l’any anterior). Segons van dir els responsables del Consorci, es deu a la millora de les finances d’algunes famílies.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Terrassa s’ha convertit a la primera ciutat de Catalunya en aplicar un protocol local d’intervenció en xarxa en situacions de maltractament a la infància i l’adolescència, segons els criteris marcats per la llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.

La iniciativa s’ha posat en marxa en fase de proves i a partir de l’abril del 2019 està previst que s’hagi implantat definitivament, segons ha informat l’ajuntament.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Una altra reforma educativa. Diuen que és la novena des que es va instaurar la democràcia. Si em diguessin que és la dotzena o la vintena, també m’ho creuria. Cada partit que va ocupant alternativament el govern d’Espanya en fa una que deroga l’anterior. Com que els partits amb aquesta facultat han estat per ara només dos, el PSOE i el PP, l’amenitat és escassa i previsible. Un treu l’assignatura obligatòria de religió, l’altre la recupera. Un reforça la filosofia, l’altre la suprimeix. Els mestres se n’exclamen perquè no saben mai a què atenir-se i també perquè, amb tants problemes professionals com tenen i tant com els nous temps i la nova demografia exigeixen de l’escola i d’ells mateixos, tot sempre acaba reduït a la religió i a la filosofia. Aquest és el titular quan es presenten les noves lleis.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Promoure la formació professional al llarg de la vida laboral adaptada a les necessitats del teixit econòmic garrotxí, atraure i retenir talent professional, promoure ocupació de qualitat i fomentar la mobilitat internacional dels joves i la col·laboració entre el sector públic i el privat són els principals objectius del pacte per a la formació professionalitzadora i l’ocupació a la Garrotxa. Un total de 22 representants d’agents econòmics, socials, polítics i de formació de la comarca l’han constituït després de mesos de treballar-hi.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El síndic de greuges, Rafael Ribó, va reclamar ahir, amb motiu del Dia dels Drets de l’Infant, que les polítiques d’infància siguin “una prioritat de finançament”. Ho va exigir després d’haver presentat al president del Parlament l’Informe sobre els drets de l’infant 2018, que recull que la pobresa infantil és estructural amb un 28,5% de menors de 16 anys en risc. Està vuit punts per sobre de la mitjana europea.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Parlar d’alta capacitat intel·lectual (ACI, d’ara endavant) no està de moda. El talent i les necessitats educatives inherents a la seva expressió i desenvolupament no haurien de dependre dels corrents educatius, ni d’una interpretació rígida de la legislació subordinada a una partida econòmica. El talent i la superdotació no s’haurien d’emmascarar darrere de complexos i fantasmes. No obstant això, tots aquests elements externs a la seva naturalesa porten als nostres alumnes potencialment més capaços a una situació d’oblit, incomprensió i manca d’atenció. Situa als professors en el punt de mira d’aquest buit pedagògic, on no són més que l’artefacte i la cosificació d’una trampa perfecta que col·loca aquests estudiants en una cruïlla per a la qual no es tenen coneixements ni recursos per pal·liar la seva alienació escolar.

Una cosa és clara, i és que cada vegada són menys els que s’atreveixen a afirmar que l’alumne amb ACI no necessita una diversificació curricular o que l’alta capacitat intel·lectual no existeix. Ara bé, desterrar mites com que un alumne amb aquest potencial és problemàtic, amb falta d’adhesió a l’autoritat i a les normes, o que no necessiten ajuda, segueix alimentant la connotació negativa d’aquesta etiqueta. Aquesta mitificació comporta una sèrie de conseqüències, a ell mateix, a la seva família i als agents educatius encarregats d’atendre aquesta desconeguda però grandiosa diversitat.

Mentre discorrem pels secrets de la situació en què es troben els nostres estudiants més brillants, les xifres són contundents. El Ministeri d’Educació avala que un de cada vint alumnes té ACI en alguna de les seves manifestacions. No obstant això, els errors conceptuals, i la manca d’accions sistematitzades per a la seva identificació, diagnòstic i intervenció posen en dubte el potencial d’aquests estudiants, que sovint passen desapercebuts a les nostres aules. Els percentatges de detecció d’aquests perfils es situen entre el 0,1-1% a l’Estat espanyol (Ministeri d’Educació). Dels 27.133 alumnes diagnosticats a l’Estat, tan sols 417 provenen de Catalunya (Santarén, M; 2018).

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

“En els darrers processos d’admissió d’alumnat, el Síndic ha rebut diverses queixes a la ciutat de Barcelona de famílies que reclamen, abans de la preinscripció o després, la creació de nous centres públics amb projectes educatius singularitzats en una determinada zona, atesa l’escassa oferta disponible i l’elevada demanda d’aquesta tipologia de centres”, explica l’informe que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va entregar ahir al president del Parlament, Roger Torrent.

Però no sempre aquestes demandes estan justificades, afirma, ja que li consta que en algun cas de Barcelona s’ha augmentat l’oferta quan a la mateixa zona educativa hi havia places públiques vacants en altres centres. “La satisfacció de la demanda no pot ser el principal criteri de planificació educativa que cal tenir en compte, especialment perquè, amb aquest criteri, es reprodueix la segregació escolar del nostre sistema educatiu. Satisfer la demanda per garantir la governabilitat del procés d’admissió d’alumnat pot suposar donar cobertura als desequilibris en la composició social dels centres”, sosté l’informe.

El Síndic no entra en detalls, però efectivament el curs passat les famílies d’una escola de primària els fills dels quals eren la primera promoció que acabava sisè es va mobilitzar per reclamar que el nou institut que s’anava a obrir en aquell districte continués el mateix projecte pedagògic que havien tingut els seus fills des de P-3. Famílies d’altres instituts del districte van mobilitzar-se en sentit contrari, reclamant que el nou institut públic no s’obrís fins que els altres centres propers no haguessin passat un procés de transformació educativa a fi que no quedessin estigmatitzats pel nou centre singular. El resultat és que l’institut no es va obrir, però les famílies van aconseguir ser reubicades en un nou institut d’un districte veí, en el qual es va crear un dany col·lateral, ja que l’augment de la demanda va provocar l’obertura de diversos bolets i ampliació de ràtios.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Eren les quatre de la tarda i feia el recorregut diari entre l’escola i casa seva. La seguia un noi amb bicicleta. Es va acostar a ella, li va tocar un pit i va marxar corrents. Les quatre de la tarda, remarca, una hora que suposadament ha de ser segura per a les dones. En aquell moment ella va entendre que una noia mai no se sent segura pel carrer, siguin les quatre de la tarda o les quatre de la matinada.

Amb aquesta reflexió personal arrenca el documental “37 històries”, que narra l’experiència d’autoorganització i el procés de presa de consciència feminista de 53 alumnes de les Dominiques de l’Ensenyament de Barcelona. Divendres passat se’n va fer un primer passi a l’escola i avui es presenta davant dels mecenes als Cinemes Girona.

Després de les mobilitzacions del 8 de març del curs passat, les alumnes de 4t d’ESO d’aquest centre van demanar als professors un espai només per elles, que es va convertir en l’assemblea de dones de l’escola. D’aquelles trobades en va sortir una llista de 37 episodis masclistes que havien sofert en aules i passadissos de l’institut, però sobretot al carrer, en discoteques o amb les seves parelles i que, un mes després i després de diverses sessions de tutoria i tallers no mixts per donar-les espais de confiança, van presentar davant els nois.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Sindicats d’ensenyament, salut i administració pública han cridat a la vaga el dijous 29 de novembre per exigir la reversió de les retallades i uns pressupostos socials. La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la Confederació General del Treball (CGT), la Intersindical-CSC, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), el Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC-SPS) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han convocat aturades de 24 hores en centres educatius i sanitaris i una vaga parcial de dues hores –de 12 a 14– a la resta de la funció pública de la Generalitat, així com una manifestació unitària a les 12 que anirà de plaça Universitat de Barcelona al Parlament.

En roda de premsa aquest dimarts, representants dels sindicats han criticat que les retallades “extraordinàries” que va aplicar la Generalitat amb la crisi econòmica han esdevingut “ordinàries” i encara no s’han capgirat amb la recuperació econòmica. El portaveu de la IAC, Marc Casanovas, ha dit que era una qüestió de “pura dignitat” posar damunt la taula les reivindicacions dels sectors de la funció pública en un període de tramitació de pressupostos, i que coincidirien en una mobilització conjunta.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Enganxada entre el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, i la diputada de Ciutadans Sonia Sierra durant la comissió d’Educació al Parlament. Sierra ha retret a Bargalló alguns suposats casos d’adoctrinament a l’escola catalana, però el conseller ha volgut desmuntar les acusacions punt per punt. Les repassem.

Sierra ha parlat d’una escola bressol del Papiol que tenia llaços grocs penjats, però el conseller ha ensenyat fotos en què es veia que el centre tenia llaços de cinc colors, i no només grocs. “Hi havia llaços de cinc colors i, com vostè comprendrà, no aniré a una escola a dir que si fan servir 5 colors, un dels que no poden fer servir és el groc”, ha afirmat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Us animem a implicar-vos, a vosaltres i la vostra comunitat educativa, en el procés d’adhesió a l’EBC. I sobretot, a reforçar i fer cada vegada més efectiu el compromís de tots plegats d’educar els infants i els joves per a que siguin part activa de la solució, enlloc de ser part del problema.

«Educar els infants i els joves per a que siguin part activa de la solució, enlloc de ser part del problema». Vet ací un programa educatiu, concentrat en una sentència, en el qual difícilment estaria en desacord cap educador. Perquè afortunadament, i de manera transversal en els entorns educatius de tots els nivells, s’està estenent cada cop més la convicció que, malgrat les dificultats, és prioritari i urgent facilitar l’emergència de noves generacions que no només siguin conscients del desastre (social, cultural, ecològic…) que amenaça la humanitat, sinó que estiguin empoderades per fer-hi front de manera efectiva.

Aquestes alarmants prospectives de futur ens han acabat de convèncer als agents educatius, de la necessitat d’ancorar la nostra intervenció en l’anàlisi, no només de les situacions i problemàtiques plantejades pels teòrics, sinó també de la pràctica i de la implicació quotidiana de tota la comunitat educativa, en la transformació del nostre entorn immediat. Sabem que cal fer efectius -de manera avaluable- aquells canvis indispensables en les nostres actituds i actuacions que facin possible avançar cap a una convivència més justa, més solidària i més sostenible ecològicament. I cal fer-ho amb els nostres gestos quotidians, sense quedar-nos en les bones intencions ni enganyar-nos amb excuses.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’Agència Europea per les Necessitats Educatives Especials i la Inclusió Educativa ha revisat al voltant de 200 estudis i articles publicats en els darrers anys a Europa i països com els Estats Units i Austràlia en els quals s’aborda la qüestió de la inclusió social de les persones amb discapacitat i la relació que aquest procés d’inclusió té amb el tipus d’educació que han rebut. A partir d’aquí, ha publicat un informe –que té una versió llarga de 81 pàgines, i una resumida de 16 disponible en espanyol– on conclou que les persones amb discapacitat que reben una educació inclusiva tenen més possibilitats de tenir una vida més autònoma en els àmbits social, laboral i familiar.

Aquesta agència és un organisme independent amb seu a Dinamarca que rep finançament de la Comissió Europea i que està format per representants governamentals de 31 països (que són tots els de la UE, menys Romania, més Suïssa, Noruega, Islàndia i Sèrbia).  La voluntat d’informes com aquest és que els responsables de les polítiques públiques dels diferents països tinguin més elements de judici a l’hora de definir-les.

En concret, l’informe s’ha volgut fixar en tots els estudis que tractin de donar resposta a aquests dos interrogants. 1) Quina relació existeix entre l’educació inclusiva i la inclusió social? 2) Què diuen les investigacions actuals sobre el potencial que té l’educació inclusiva com a eina per promoure la inclusió social?

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Del 26 de novembre al 2 de desembre se celebra la III Setmana de la Bíblia, que culmina amb el Diumenge de la Paraula, que correspon al Diumenge primer d’Advent. La Setmana compta amb el suport de la Conferència Episcopal Tarraconense -els bisbes expressaran la importància de la Paraula de Déu en els escrits dominicals del diumenge 2 de desembre- i està promoguda per l’Abadia de Montserrat, l’Associació Bíblica de Catalunya, el Centre de Pastoral Litúrgica, l’Editorial Claret i Ràdio Estel-Catalunya Cristiana. El lema escollit per a aquesta segona edició és La Paraula és molt a prop teu (Dt 30,14). Durant aquests dies, la majoria de les diòcesis catalanes organitzen, d’una banda, un acte central -amb presència del bisbe- i, d’altra banda, moltes activitats sorgides des de les parròquies i escoles, de manera que es formi una xarxa que capilaritzi la Paraula i faci que s’estengui i es difongui. Es poden consultar tots els actes organitzats al web www.setmanadelabiblia.cat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La reforma de la polèmica llei Wert, que, entre altres coses, retornarà les competències de llengua i currículum a les comunitats autònomes, apostarà per una personalització més gran, especialment en el cas dels repetidors, retornarà a les classes una assignatura sobre valors cívics i ètics, i donarà una nova embranzida a la formació professional. L’objectiu d’aquestes mesures és millorar l’equitat i disminuir les taxes d’abandonament escolar prematur, que a l’Estat són de les més altes d’Europa.

L’equitat és un valor en alça quan parlem d’educació i el que millor la pot garantir és la universalització de les polítiques adreçades a la petita infància, que, en gran mesura, se centren a disposar d’una bona xarxa d’escoles bressol de qualitat i accessibles a tota la població. Tant el govern de Madrid, mitjançant l’aposta de donar un impuls a la universalització de l’educació entre els 0 i els 3 anys en els pressupostos de l’any que ve, com el govern català, que s’ha compromès a recuperar la corresponsabilitat en el finançament del servei públic de les escoles bressol, coincideixen en aquesta mesura.

LLegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Al Parc de la Pegaso, a Sant Andreu, un pop gegant acollirà a partir del 2019 els jocs dels infants del barri. Així consta a l’avantprojecte de remodelació del parc, fruit d’un procés participatiu que ha donat veu als desitjos de nens i nenes de la zona, com ara “tobogans tubulars” i “tirolines”. Aquest espai, juntament amb la futura balena del Parc Central de Nou Barris, és una de les vint noves àrees denominades espais lúdics que vol construir l’Ajuntament de Barcelona: grans zones reservades per al lleure dels infants, enfocades en un joc més “creatiu”, adaptades a cada barri i inspirades en models europeus. Aquests grans patis “trenquen els esquemes tradicionals” i busquen “despertar la imaginació de l’infant”, va destacar la regidora de Drets Socials, Laia Ortiz.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

En contra del que la canalla veu sovint a la tele, és important no cridar-se, perquè quan en una casa comencen els crits, s’han acabat les raons. És molt recomanable dormir les hores que calen per no haver de començar el dia corrent (i cridant). Fer-los compartir les tasques domèstiques des de ben petits, perquè després pot ser massa tard. Resistir tots els xantatges que comencen per “Soc l’únic/única de la classe que no té / no el deixen anar…” perquè acostuma a ser una versió esbiaixada dels fets.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Cada 20 de novembre es commemora el Dia Internacional de la Infància, un dia per reclamar el benestar dels infants i per recordar a la ciutadania que la infància no només ha de ser protegida sinó que també té uns drets que han de ser respectats, cosa que immediatament converteix els adults en responsables d’aquest compliment.

En som responsables perquè sí, avui dia i en ple segle XXI, encara necessitem reivindicar aquesta data. És una qüestió de justícia social si volem avançar realment cap a una societat més equitativa i cohesionada, on els nens i nenes puguin gaudir de la seva infància i ser feliços.

Malgrat disposar dels instruments que han de garantir el compliment dels drets dels infants, com la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides i un marc potent, amb el Pacte per a la Infància –que va suposar un compromís de país pel benestar dels infants i adolescents de Catalunya–, la llei d’infància i la comissió d’infància al Parlament de Catalunya, malauradament podem dir que a Catalunya no podem estar ni de bon tros satisfets perquè les polítiques d’infància estan a la cua de les polítiques socials i perquè, dia rere dia, estan en joc els drets de la infància.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Diuen que l’autèntica pàtria és la infantesa. El que hem sigut de petits sempre retorna. Haver tingut una infància feliç ajuda a desenvolupar plenament la vida adulta. Els adults que som devem molt als nens i nenes que vam ser, encara que no en siguem del tot conscients. Per això són importants els drets dels infants: senzillament són una eina per fer possible que les persones cresquem harmònicament, que tinguem garantides des del primer moment les nostres necessitats bàsiques (alimentació, llar, educació). Com bé sabem, això no passa arreu. Els informes parlen que al món hi ha 385 milions de nens que viuen en la pobresa extrema. A Catalunya mateix, u n 28,5% dels nens i nenes estan per sota el llindar de la pobresa, segons l’Idescat. Si posem cara a aquestes xifres, ens adonarem del drama immens que representen. Si pensem en nens i nenes que coneixem, ens costarà encara més assimilar què vol dir tanta pobresa, tantes infàncies precàries. Els drets dels infants no poden ser mera retòrica per calmar la mala consciències dels governs.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Feia anys que Aurora Carbonell treballava amb persones amb autisme i quan va començar a entrenar una de les seves gosses per introduir-la en les teràpies es va trobar moltes traves. “Llavors surto, trenco amb el que feia i em relaciono amb gent amb les mateixes aspiracions”, explica. Així va néixer ‘You Can’, que ara té a la seva granja més de 30 animals diferents. Gallines, cabres, ases i fins i tot una truja bonassa els ajuden a connectar amb pacients a qui d’una altra forma és molt difícil arribar.

Els animals són facilitadors. Són un canal que permet atreure la seva atenció i que facilita la comunicació amb ells”, explica Jorge Pereira. Ell i Pablo Camps són les altres dues ‘potes’ d’aquesta associació, que es finança amb les quotes de les famílies i també amb aportacions de patrocinadors, subvencions privades i totes les vies possibles”, remarca Carbonell.

¿I les administracions públiques? “Tenen un bon desgavell. Els reivindiquen subvencions per tota la vida, quan fins ara és fins als 6 anys i després a base programes concrets. Ara el que manifesten és que primer va l’u i després el dos. Saben de la nostra existència i alguns intenten ajudar-nos, avisant-nos de convocatòries de subvencions i coses així”, afirma.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »