• Cerca

L’Escola Pia de Catalunya amb la col·laboració de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), celebra, enguany,  la Xa edició de la Mostra Audiovisual Josep Maixenchs. Un esdeveniment que es va celebrar per primera vegada l’any 2010.

Deu anys més tard, l’organització de la mostra ja escalfa motors per celebrar en una gala plena de sorpreses, la primera dècada d’aquesta iniciativa. Aquest any, amb l’obertura a la participació de qualsevol escola de Catalunya.

Cada any, els projectes presentats són de més qualitat i més afinats.

Una de les accions que gira al voltant de la Mostra Audiovisual des de fa uns quants anys són les Jornades de Formació a l’ESCAC a les quals participen els estudiants d’Escola Pia.

Durant tres dies, l’ESCAC ha estat rebent fins a 179 estudiants de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior que han tingut l’oportunitat d’assistir a classes magistrals pràctiques sobre tècniques audiovisuals. Les sessions han començat amb una xarrada introductòria a càrrec de Daniel Agudo, que forma part de l’equip d’assessorament de futurs alumnes de l’ESCAC.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Salesians Sarrià organitza la cursa anomenada The Bosco Run, una prova solidària que enguany celebra la seva cinquena edició es desenvolupa pels carrers que envolten les instal·lacions de l’escola Salesians Sarrià i el barri Sarrià-Sant Gervasi. Tindrà lloc el proper dia 26 de gener de 2020.

La finalitat d’aquesta cursa és contribuir a finançar el Projecte Repassem Junts, que dóna suport acadèmic a nens i nenes del districte de Sarrià. Aquest projecte, que compta amb la col·laboració dels Serveis Socials de l’Ajuntament, proporciona una estona d’estudi, de jocs i berenar saludable a aquests nens i nenes, als quals s’ha detectat algun tipus de dificultat o mancança per al seu progrés acadèmic.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La Fanoc, l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya, denuncia que les ordenances aprovades pels municipis per a aquest 2020 han retallat les ajudes a aquest col·lectiu. En l’enquesta que l’entitat va fer entre les famílies nombroses de Catalunya de desembre a gener els preguntaven si consideraven que les noves ordenances que regulen els impostos i les taxes municipals els penalitzen perquè no tenen en compte el nombre de membres a la llar, o a l’inrevés, si consideren que tenen en compte aquesta circumstància per establir bonificacions o ajudes específiques i per tant han millorat el tracte a aquestes famílies. El resultat va ser aclaparador i el 83% es van considerar penalitzades, i trobaven que el tracte fiscal a les famílies nombroses havia empitjorat.

La majoria de respostes denunciaven que els ajuntaments han anat retallant progressivament les ajudes en introduir criteris que han anat reduint cada vegada més el nombre de beneficiaris. Els ajuntaments han fet servir per a aquest propòsit la introducció de requisits cada vegada més restrictius, reduint el valor cadastral dels habitatges i els ingressos mínims de les famílies per poder accedir a aquests beneficis.

L’impost de béns immobles (IBI) és el que més retallades ha sofert per a les famílies nombroses, que han vist desaparèixer bonificacions a les quals tenien dret, que anaven  del 70% al 25%, la qual cosa suposa en molts casos pagar uns centenars més d’euros a l’any.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Avui dia continuen les discrepàncies referides a les funcions específiques dels logopedes. Encara són pocs els que coneixen la professió. Molts autors parlen de logopèdia educativa; altres, de foniatria mèdica; altres, de logofonoaudiologia, terme més complet d’acord amb les nostres funcions. Tot i així, no existeix una definició completa de la nostra professió, ni cap autor que n’expliqui totes les funcions.

La logopèdia és considerada la disciplina que engloba l’estudi, la prevenció, la detecció, la promoció, l’educació, l’administració, l’avaluació, el diagnòstic, el tractament, la rehabilitació, l’habilitació, el pronòstic, l’orientació, l’assessorament, la docència i la investigació dels trastorns de la comunicació humana, manifestats a través d’alteracions en la veu, la parla, el llenguatge (oral, escrit i gestual), l’audició, les funcions orofacials i la deglució, tant en la població infantil com en l’adulta.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Escric el dia que l’amiga Marta Comas presenta el seu llibre Okupes a l’escola (Eumo), una proposta estimulant i suggeridora sobre la presència de les veus de les famílies en el sistema educatiu (podeu llegir el reportatge publicat aquí al Criatures ). També és un dia en què els diaris parlen de com, allà on manen els conservadors, s’imposarà una mena de “pin familiar” perquè siguin els pares que decideixin a quina part de l’educació no assistiran els seus fills. Ràpidament penso en com necessitem que pares i mares s’impliquin activament en el món de l’escola i, alhora, que no es fiquin allà on no toca. Els volem dins, però millor que no tinguin poder… Com se surt del parany? Potser tenen raó els professionals que, instaurats en el gremialisme, mai han vist bé això de les relacions amb les famílies. O el que cal és convertir definitivament l’escola en una empresa de serveis a la carta. Per sortir de l’atzucac proposo adoptar una perspectiva i fixar tres llistes. La perspectiva: pensar sempre i en primer lloc en els infants i adolescents, deixant clar que no som exactament de la seva família i que a l’escola no s’ha de fer exactament el que els adults volem. L’escola neix per alliberar els infants de les esclavituds familiars i treballa cada dia per evitar ser la continuació dels poders econòmics, socials, ideològics.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Rescat planeta

  • Patrick George
  • Editorial Juventud
  • A partir de 3 anys

Hi ha preguntes que ens fan els infants difícils de contestar. Una d’elles és: “Què podem fer per a ajudar a salvar el planeta?”. En aquest llibre hi podem trobar la resposta. A cada doble pàgina hi trobem una acció que ens ajuda a cuidar del nostre món. Com, per exemple, anar en bicicleta i no en cotxe per mantenir l’aire net. O llançar les escombraries a on els pertoca. A més, al girar les pàgines transparents veurem els beneficis que ens aporta cada gest. Ha arribat el moment de poder actuar per protegir i salvar el nostre planeta d’una manera interactiva i divertida.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Vox demana la implantació de l’anomenat pin parental a Múrcia i tots posem el crit al cel. Pel que sembla no volen que adoctrinin els seus fills ni que els parlin de llibertat sexual o de feminisme.

Ignoro amb precisió què s’imparteix en aquests tallers (tinc entès que són de temàtica força variada), però no crec que sigui tan fàcil adoctrinar un nen. Som els adults, en general molt més rígids i beneits, els que ens deixem adoctrinar i acabem confonent la nostra ideologia amb la nostra ànima.

Els meus fills donen per descomptada la llibertat sexual i el feminisme, potser perquè van rebre alguna xerrada a l’escola o potser perquè a casa les dues coses es viuen amb una normalitat absoluta des de fa molts anys (a casa de la meva mare, quan jo era petita, ja venien de visita Terenci Moix i Jaime Gil).

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web Jo, francament, em conformaria que sortissin de l’escola  sabent qui eren Miquel Àngel i Cervantes, podent sumar i restar i escrivint sense faltes d’ortografia  una o dues llengües, però crec que aquests tallers tenen una funció, potser potser, però en tenen una.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Més informació.

Comments Sense comentaris »

Siguem realistes. En general, l’ESO és la guerra. És sabut per tothom que s’ha de ser fort per sobreviure-hi. I si no es pensa així, segurament serà perquè no s’ha estudiat aquesta etapa pròpiament dita. I més en els últims anys, en els quals l’adolescència està patint una precocitat brutal. Cada cop abans, generalment, els nens maduren sexualment, posicionen els amics per davant de la família, es rebel·len, s’enfronten amb l’autoritat, etc. Tot això, per no ser poc, abans de temps.

El bullying és un dels temes, per desgràcia, més comuns a les aules de secundària. Baralles, crítiques, secrets, amistats que venen i que van… Per tant, s’entén que és un dels temes més importants a tractar, sempre és present a l’ordre del dia.

Precisament per aquest motiu, i per la falta de –diguem-ne– motivació sobre el tema, entre tots estem fent un assetjament del mateix bullying: estem realitzant la funció del metabullying. Se’n parla a tot arreu i juntament amb el ioga, el feminisme, el veganisme o el lettering, és un tema top en els darrers assumptes ressaltats a tractar. De vegades, fins i tot, l’introdueixes a classe i automàticament la majoria d’alumnes sembla que inflin globus. Una vegada una alumna em va dir: “Això és com fer una dieta: la teoria se sap, però cal posar-la en pràctica”. I aquest és el quid, que no arribem, per desgràcia, a la pràctica que anhelem.

Malauradament encara hi ha estadístiques que demostren o que la teoria no és clara o que ens queda un pas entre aquesta i la pràctica: l’acció. No fa gaire que la OMS i altres organitzacions van fer públiques les dades següents: “Cada anys se suïciden al món al voltant de 600 mil adolescents entre els 14 i els 28 anys, xifra en la qual, pel cap baixa en la meitat, hi té alguna relació el bullying”. Fet preocupant que indica que hi ha alguna cosa que no estem fent bé.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Com són la majoria de patis? Quins jocs predominen? Quin alumnat té més protagonisme i ocupa més espai? Generalment trobem una activitat protagonista que ocupa l’espai privilegiat del pati, realitzada majoritàriament pels nens de més edat: el futbol. La majoria de nenes i els nens que prefereixen altres modalitats de joc queden relegats als espais perifèrics, amb menys opcions d’esbarjo.

El disseny dels patis reforça aquestes desigualtats, destinant la major proporció d’espai a les pistes d’esports competitius i situant-les en una posició central i visible. La resta d’activitats, com el joc simbòlic, creatiu i de descobriment o els jocs cooperatius, moltes vegades no es contemplen al projecte arquitectònic. Són activitats invisibles i, per tant, no compten amb espais adequats on desenvolupar-se. El valor social que li donem a una activitat i l’espai físic que li assignem estan relacionats.

L’espai és un agent educador, transmet missatges que nenes i nens integren de manera inconscient. Amb la configuració futbolcèntrica dels patis estem inculcant que unes activitats tenen prioritat sobre altres i que algunes persones poden gaudir dels espais privilegiats mentre d’altres queden als marges. Aquests aprenentatges tenen un impacte al llarg de la vida, condicionant la manera en què percebem i utilitzem els espais públics en funció del gènere.

Amb la voluntat de capgirar la situació, l’equip d’ Equal Saree hem desenvolupat la guia “El pati de l’escola en igualtat”, publicada per Pol·len edicions. Amb aquest llibre volem posar a l’abast de les comunitats educatives recursos per a analitzar el pati amb una mirada crítica i recomanacions per transformar-lo en clau de gènere. El llibre proposa un recorregut d’activitats per analitzar i transformar el pati, permetent que cada comunitat es pugui crear el seu propi itinerari. Els diferents capítols s’organitzen cronològicament i corresponen a les etapes d’un procés de participació comunitària:

1. El primer pas és prendre consciència de que existeixen desigualtats i que, per tant, el canvi és necessari. El primer capítol inclou activitats destinades al professorat i les famílies per promoure un canvi de mirada.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Recuperar el vincle amb el cos i mirar-se endins. En això consisteix Median T la Danza, un projecte socioeducatiu que, mitjançant el moviment i la creació artística, busca potenciar les habilitats personals i socials de les persones participants. Segons Sandra Jurado, pedagoga i coordinadora del projecte, és una aposta per entendre l’art i l’educació com un motor de transformació social i, sobretot, per fer valdre el potencial de cadascuna de les persones que hi participen. Després de la seva experiència com a pedagoga en diversos instituts, Jurado considera que una de les mancances principals de l’educació formal és el poc treball emocional que s’hi fa. «Això provoca que tinguem una capacitat de gestió emocional pràcticament nul·la, som incapaços de gestionar el que ens passa i, moltes vegades, amb una conversa no és suficient. Hi ha coses que no es poden explicar amb paraules», explica.

Median T la Danza se centra sobretot en el treball amb adolescents de 12 a 18 anys, tot i que de vegades també es fan tallers per adults. Mitjançant dinàmiques senzilles provinents de diverses disciplines artístiques, com la dansa urbana i contemporània o l’expressió corporal, els joves reflexionen i verbalitzen com se senten. “Amb la dansa emergeixen noves sensacions i emocions que connecten amb les nostres situacions personals. Com es comporta el nostre cos està lligat amb el que ens passa en el dia a dia”, afirma la coordinadora del projecte. Així, el projecte treballa amb els adolescents diverses emocions i valors, com el treball en equip, l’empatia o l’assertivitat.

Durant els quatre anys que fa que dura el projecte, l’equip de Median T la Danza ha fet tallers amb adolescents de diversos instituts de Barcelona i en centres cívics de la ciutat i voltants. S’ha treballat també en col·laboració amb el servei municipal de Barcelona Aquí T’Escoltem, un programa d’acompanyament que dóna eines a joves d’entre 12 a 20 anys per a gestionar les seves emocions. «Era un tàndem boníssim, perquè anàvem reforçant el treball amb els adolescents a través de diversos agents», destaca Jurado.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Els propers dies 7 i 8 de febrer, sota el títol “Portem un tresor per compartir amb tothom”, el Seminari Conciliar de Barcelona acollirà la 13a Jornada de Pastoral Educativa, que organitza la FECC. Enguany la jornada inclourà dues ponències: “L’escola que teixeix un futur evangèlic”, a càrrec de Pepe Laguna, i “Per una pedagogia del ser: desvetllar la propia vocació”, a càrrec de Maria del Mar Galceran

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La publicació descriu les característiques de l’avaluació en el segon cicle d’educació infantil i dona orientacions per dur-la a terme de forma integrada en la pràctica educativa. Inclou un recull sistematitzat d’aquells aspectes susceptibles de ser observats de l’evolució dels infants que han de permetre al docent prendre decisions per afavorir el seu desenvolupament global.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Més de 120.000 alumnes de primària i de secundària es van quedar ahir sense anar a classe per culpa de les ventades. El Maresme, on ja dilluns es van suspendre moltes classes per culpa del vent, i el Baix Empordà, que ahir va rebre la fúria del mar i les pluges intenses, van ser les comarques més afectades. Cal destacar que a la Terra Alta, afectada per la neu des de dilluns, ahir tampoc hi va haver transport escolar. 2.500 alumnes no van poder anar a classe, entre ells els de l’institut de Gandesa.

Al Maresme van tancar tots els centres, segons Educació, cosa que va afectar 70.724 alumnes (20.465 de Mataró). A les comarques gironines, 30 municipis van haver de tancar tots els centres, mentre que en nou més el tancament va ser parcial. En total van quedar afectats 34.359 alumnes durant el matí, als quals es van afegir 7.469 alumnes més a la tarda (els de tots els centres de Blanes, la Bisbal d’Empordà i un institut de Figueres).

El conseller d’Educació va recomanar que avui no s’obrin ni les escoles ni els instituts de l’Alt i el Baix Empordà, de la Selva, el Gironès i el Pla de l’Estany per, sobretot, el mal estat de les carreteres. L’alcaldessa, Marta Madrenas, ahir a la tarda va confirmar que avui no obrirà cap escola ni institut de Girona. Tampoc la UdG. També es va recomanar no obrir els centres del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. Pel que fa al Maresme, a última hora d’ahir alguns ajuntaments, com ara els de Montgat o Tiana, van informar que avui tampoc obririen escoles i instituts. El mateix que els ajuntaments de Vilanova i la Geltrú i Sitges, al Garraf. A la resta de municipis del Maresme, en principi, avui es reobrien les aules.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El paradigma dominant en el segle XX fou reduir aquests temps i espais a l’horitzó escolar, o aquelles institucions formals d’ensenyança i aprenentatge, com les escoles, els instituts o les universitats, amb la missió de capitalitzar els processos d’ensenyança i aprenentatge. Aquest “encapsulament” de l’aprenentatge, i el fenomen educatiu, té innegables avantatges i contribucions, també limitacions. Una d’elles és la impossibilitat de circumscriure avui la riquesa potencial d’agents, contextos i pràctiques susceptibles d’oferir oportunitats educatives.

Si entenem que l’aprenentatge és un projecte de vida, un procés de construcció biogràfica (ser reconegut com a pare, artista, científic, professor, polític, lampista), inconclús i per naturalesa inacabat, hem de sostenir que aquest es dóna tant al llarg de la vida, com a l’ample de la mateixa. Idea que ens condueix a la necessitat de considerar les trajectòries personals d’aprenentatge com a generadores d’experiències significatives que permeten projectar la vida, tant a nivell personal, social, acadèmic, laboral o cívic. De fet, l’aprenentatge sorgeix de l’experiència, de la necessitat, dels interessos, dels projectes identitaris que mobilitzen a les persones per transitar en contextos i pràctiques socioculturals específiques, ja siguin reals, virtuals o, en la majoria dels casos, una barreja d’ambdós.

Recentment, la Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC), han re-vivat el debat sobre els horaris escolars. Un debat, al meu entendre, que ha d’anar vinculat als temps educatius en un sentit ampli, per tant, els temps laborals, d’oci i de vida. Tenim precedents en el Marc Unitari de la Comunitat Educativa de l’any 1993, els textos del Consell Escolar de Catalunya sobre la jornada escolar de l’any 2002 i l’any 2009 o, més recentment, el Pacte per a la Reforma Horària signat l’any 2017. No obstant, els progressos en aquest àmbit disten de ser definitius. D’aquí la necessitat de considerar urgentment la proposta d’ “Educació a l’hora” en el marc d’una visió integral i sistèmica, 360, de l’educació a temps complet.

Una de les novetats, en relació als documents anteriorment citats, i que es troba en continuïtat amb els ecosistemes educatius actuals, així com les exigències d’un món personalitzat, és la necessitat de diversificar i flexibilitzar, com si d’un rellotge dalinià es tractés, els horaris en funció de les motivacions, necessitats, interessos i, afegiria, decisions, dels aprenents i les seves famílies. Igual que les trajectòries d’aprenentatge són, per naturalesa, personals; per què no oferir plans personalitzats que englobin no només els espais, activitats, objectius sinó els temps educatius en funció de les necessitats, interessos i contextos específics dels aprenents? Flexibilitzar l’obertura del centre, així com uns temps raonables mínims i màxims d’estada, poden combatre l’homogeneïtat i rigidesa d’un sistema més proper a una fàbrica, que a un context vital d’ensenyança i aprenentatge.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Aquesta iniciativa tracta d’arrossegar als altres partits de la dreta –Partit Popular i Ciutadans–, els quals governen en les comunitats autònomes de Madrid, Andalusia i Múrcia. El Ministeri d’Educació ha interposat un recurs perquè no s’apliqui el veto, ja que entén que vulnera la legalitat democràtica i els drets de la infància. Els continguts que es qüestionen per part de Vox són, de moment, els relacionats amb la diversitat afectiva-sexual i la igualtat de gènere. Per això també s’han pronunciat en contra seva diversos col·lectius educatius i socials, entre ells els feministes i LGTBI.

Això del Pin parental no pot llegir-se com una proposta aïllada, sinó que forma part d’una ofensiva que les forces conservadores i reaccionàries van forjant des de fa temps i que de ben segur, amb el nou govern d’esquerres, emergiran amb més virulència almenys en tres direccions i contextos.

La primera ofensiva és la de la privatització, concretada en la lliure elecció de centre, un procés que poc té a veure amb la llibertat educativa real, amb un dret democràtic i molt menys amb la igualtat d’oportunitats, perquè genera un alt grau de segregació i marginació. El seu discurs és clar: primer triem el centre que més ens convé per la nostra posició social i després fem un ús extensiu i abusiu de la llibertat per imposar el que els nostres fills han d’aprendre en funció dels nostres interessos particulars, de les nostres conviccions ideològiques i de les nostres creences religioses.

La segona ofensiva, expressada de forma encoberta, tracta de deteriorar la imatge de l’escola pública, atribuint-li a aquesta, mitjançant una basta manipulació, la falta de llibertat i l’adoctrinament ideològic. Per aconseguir tal propòsit no és necessari demostrar res amb dades i evidències. N’hi ha prou amb generar soroll mediàtic, confusió entre les famílies, por entre el professorat i dubtes i incerteses sobre el funcionament present i futur de l’escola pública, en un moment que aquest model escolar gaudeix de tanta o més qualitat que l’escola concertada. El futur sí que els preocupa i molt: perquè la pugna per la captació de més alumnat –clients, en diuen– augmenta en un moment de progressiu descens demogràfic. Una batalla d’enorme calat per l’hegemonia educativa i cultural.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Que la proliferació de cases d’apostes als carrers de l’Estat és un problema greu ja poca gent ho discuteix, més enllà de la patronal que defensa els interessos del sector del joc. I ara ho fa més que mai, precisament després de la creació d’un Ministeri de Consum que s’ha fixat, entre les seves tasques, la regulació d’aquest tipus d’activitat. El joc i les apostes ja formen part de l’oci habitual del jovent, per als quals suposa un risc, en especial per als menors d’edat.

La Fundació d’Ajuda contra la Drogaddicció (FAD) acaba de presentar un estudi qualitatiu sobre la percepció que tenen noies i nois d’entre 18 i 24 anys sobre el joc i les apostes, sobre quins són els seus hàbits, com comencen a jugar o si perceben i com quins són els riscos als quals s’exposen. Segons les seves conclusions, els joves, a banda de començar aquesta activitat quan encara són menors, la perceben com una part més del seu oci, comencen realitzant-la en grup, de manera que socialitzen pèrdues i guanys, i s’hi dediquen per diversió.

L’enquesta ESTUDES, realitzada dins del Pla Nacional contra la Droga, va dedicar en la seva última edició un espai al joc i les apostes. L’estudi, centrat en població de 14 a 18 anys, donava ja fa unes setmanes la xifra que el 2018 el 30,7% dels nois enquestats havia jugat de manera presencial en l’últim any (el 2016 el percentatge era del 21,6%), mentre que els qui jugaven online suposaven un 17,4%, enfront del 10,2% de 2016. El percentatge de noies havia passat del 5,4 al 15,3% i del 2,5 al 3,6% respectivament. Segons la FAD, les noies, principalment, han augmentat la seva activitat en el joc i les apostes per igualació amb els seus companys nois.

Les enquestes i grups de discussió realitzats per la FAD aclareixen que les i els joves espanyols entren en aquesta activitat sense apostar diners, sinó que accedeixen a quotes i bons de diners ficticis i que no poden canviar-se. I ho fan per la il·lusió de guanyar i per demostrar que tenen certes habilitats a l’hora de jugar. Com és habitual amb moltes activitats en la joventut, la introducció es fa dins del grup de parells, amb algun germà o germana i, fins i tot, a través de la parella.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El departament d’Educació ha anunciat la convocatòria d’un concurs d’oposicions de 5.000 places per a l’ingrés als cossos docents per a aquest any 2020. L’objectiu principal és “estabilitzar les plantilles de professorat dels centres”. S’hi presentaran, doncs, en una gran majoria els interins que hi ha als centres per obtenir la plaça. La inestabilitat dels equips és un dels llastos que arrossega el nostre model d’escola pública. I és que sense equips cohesionats i col·laboratius és molt difícil tirar endavant un projecte de centre, o introduir-hi canvis que millorin el procés d’aprenentatge dels alumnes. I no hem d’oblidar que seguim sent campions d’Europa en fracàs i abandó escolar, una dada que no és aliena al model de sistema i a la seva qualitat docent.

En l’anunci d’oposicions s’ha destacat que les proves tindran un vessant més pràctic i pedagògic, i es mirarà de reduir el pes que hi tenia la part memorística. Tanmateix segueixen havent-hi uns temaris interminables que s’hauran d’estudiar i que porten data de fa més de 20 anys: el de biologia o història, per posar-ne un exemple, és del 93. El mateix conseller ha definit els continguts com a antiquats i ha dit que tenen poc a veure amb el caràcter competencial que es vol donar a les oposicions. Per això des de Catalunya, dins del poc marge que hi ha, s’intenta introduir-hi algun canvi d’ordre per donar més pes a l’oral, procurant avaluar la capacitat comunicativa i argumentativa dels aspirants a l’hora d’ensenyar. També s’ha anunciat que els criteris d’avaluació es publicaran tres setmanes abans de les proves. L’any passat va haver-hi queixes en aquest sentit que van titllar el model d’antiquat, poc transparent, amb criteris d’avaluació canviants i gens pedagògic. 

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Departament d’Educació convoca aquestes proves per tal que les persones que s’han format al llarg de la vida dins i fora del sistema educatiu puguin obtenir directament els títols de tècnic/a o de tècnic/a superior dels cicles formatius de formació professional següents:

Cicles de grau mitjà

  • Cures auxiliars d’infermeria (LOGSE)
  • Emergències sanitàries (LOE)

Cicle de grau superior

  • Educació infantil (LOE)
  • Integració social (LOE)

S’han previst determinats canvis per a la futura convocatòria de l’any 2020 que afectaran particularment el títol de tècnic/a en emergències sanitàries. Per a aquest cas, i en el marc de les mesures de flexibilització indicades, a partir de les proves de l’any 2020 únicament s’oferiran aquells mòduls professionals i unitats formatives que no puguin ser acreditats per mitjà de l’experiència laboral a partir dels processos d’acreditació de les competències professionals.

Més informació.

Comments Sense comentaris »

Aquests dies les xarxes han bullit amb el debat sobre la insistència dels partits de la dreta més carpetovetònica per implementar als territoris de l’Estat on tenen més força política l’anomenat “pin parental”. Això és: la prerrogativa dels pares d’una criatura per vetar, si volen, qualsevol contingut curricular que imparteixin a la seva escola si aquest té a veure amb feminisme, igualtat, sexe, identitat de gènere i tota matèria que tracti sobre l’homosexualitat o l’àmbit LGTBI. El gran argument de la caverna, a banda del suposat (i ridícul) risc d’influir sobre l’objecte sexual dels nens, és que aquests “pertanyen” als pares i que són els progenitors els que han de determinar el que aprenen a escola.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »