• Cerca

El fracàs i l’abandonament escolar és un assumpte complex i polièdric. Hi ha abundant literatura que il·lustra aquesta complexitat, i una multitud de factors que influeixen en aquest fenomen. Simplificant molt, m’atreviria a dir que els autors i les autores es divideixen en dos grans grups: per una banda, els que emfasitzen com a causa l’especialitat productiva d’una determinada comunitat humana, i la dinàmica del mercat laboral associada a tal especialitat; i, per una altra, els que posen l’èmfasi en la problemàtica del mateix sistema educatiu. I, tanmateix, hi ha bastantes passarel·les entre tots dos enfocaments en concloure que “el risc de fracàs i d’abandonament escolar no es distribueix de forma aleatòria entre la població. Ans al contrari, són precisament els nois de baix estatus socioeconòmic i cultural i d’origen migratori els que, de forma sistemàtica, estan sobrerepresentats en les estadístiques de fracàs i abandonament escolar”. Aquesta conclusió de l’informe de la Fundació Jaume Bofill, signat per la professora del Departament de Sociologia de la UAB Aina Tarabini, sota el títol “L’escola no és per a tu: el rol dels centres educatius en l’abandonament escolar”, m’ha plantejat els següents dubtes en relació a aquesta problemàtica a les Illes Balears:

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El PSC va traspassar ahir una línia vermella. El mateix Miquel Iceta que ha defensat en campanya la immersió lingüística -recordant que va ser un assoliment del seu partit a través de la figura de Marta Mata-, ahir va decidir apuntar-se a la teoria de l’adoctrinament, el demagògic cavall de batalla de Ciutadans i el PP. Ho va fer acusant els polítics independentistes de “portar la batalla política al sistema educatiu del país”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la Generalitat a pagar milers d’euros a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat en concepte d’aportacions a les escoles bressol públiques del curs 2011-2012 al curs 2014-2015, corresponents a 826.800 euros del primer curs i l’equivalent a 1.300 euros per alumne pels altres tres cursos, més els interessos de demora. El 2011, amb les retallades del primer govern d’Artur Mas, el departament d’Ensenyament es va retirar del pacte que el 2005 es va assolir per finançar el cost de la gestió de les escoles bressol. La Generalitat va començar a reduir les seves aportacions a partir del 2011 i va passar dels 1.800 euros anuals per infant a 1.600 primer, després a 1.300 i el 2014 les va eliminar del tot. Això va fer que els pares o els ajuntaments haguessin d’assumir aquesta part.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La inversió en educació a Catalunya és clarament inferior a la mitjana espanyola i europea. Catalunya hi destinava el 3,7% del PIB l’any 2015, mentre que Espanya hi invertia l’equivalent al 4,4% i la mitjana europea s’enfilava fins al 5,1%. La dada la recull l’ Anuari 2016. L’estat de l’educació a Catalunya de la Fundació Jaume Bofill, que xifra en 1.500 milions d’euros la despesa addicional que necessita Catalunya per poder arribar a la mitjana espanyola. Els percentatges d’inversió disminueixen -fins al 3,15% en el cas de Catalunya, com figura al gràfic- quan es té en compte estrictament la despesa regionalitzada sense sumar-hi altres partides educatives estatals que van a parar a les comunitats.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La xifra de naixements que es registren a Catalunya manté una marcada corba descendent des de fa més d’un decenni i no hi ha mesures dirigides a frenar aquesta tendència. El 2016 van néixer 68.902 nens, la xifra més baixa dels últims 14 anys, quan arribaven al món més de 80.000 nens anuals. Així, l’any passat van néixer 20.000 nens menys que el 2008, moment de màxima natalitat, a causa fonamentalment de l’arribada d’immigració, informa el document sobre l’evolució en salut perinatal a Catalunya.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’Ajuntament de Cornellà li ha guanyat un pols de 2,3 milions d’euros a la Generalitat, o més concretament, a la selectiva forma en què el Govern d’Artur Mas va decidir retallar les polítiques socials a partir de l’any 2011. El setembre del 2014, l’alcalde Antonio Balmón va fer un pas inusual. Va decidir portar la Generalitat davant els tribunals. La causa era que de forma unilateral (paraula llavors encara no de moda), la Conselleria d’Ensenyament s’havia retirat del pacte que el 2005 va acordar per finançar el cost de la gestió de les guarderies infantils. La Generalitat va començar a reduir les seves aportacions a partir del 2011 amb l’excusa de la crisi, va passar dels 1.800 euros anuals per nen a 1.300. Això ja va ser motiu de polèmica. El 2014, no obstant, va anar més enllà. Va reduir a zero la seva aportació. És a dir, va carregar a les esquenes dels ajuntaments i a la dels pares (si els municipis no assumien aquesta part proporcional) la retallada en polítiques socials. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li ha donat la raó a l’alcalde de Cornellà i, com a mínim també, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, per una causa idèntica.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’educació ha estat objecte, els darrers anys, d’una reducció dràstica de la despesa pública, que ha tensat les costures del sistema, però ha aguantat l’embat gràcies, sobretot, als mestres. Els docents, molt qüestionats per alguns les últimes setmanes, han aguantat el gros de les retallades (el 47% de la reducció de la despesa s’han fet a càrrec de les condicions de treball del professorat), segons l’anuari 2016 L’estat de l’educació a Catalunya, de la Fundació Jaume Bofill, presentat ahir.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

A les portes de Nadal el grup d’animació a la lectura de l’Escola Pia de Catalunya ha preparat un llistat de 50 llibres per aquestes festes. El grup recomana cada setmana a la seva pàgina web El Goig de Llegir novetats literàries, pel·lícules, poemes i activitats culturals. Cada trimestre elabora també un llistat amb les propostes més destacades per a totes les edats. La llista de llibres, que presenta ara amb motiu d’aquestes festes, ha estat elaborada segons criteris que premien la qualitat literària, l’adequació lectora i el valor editorial. Jordi Parés, integrant de l’equip, explica que l’objectiu del projecte és el de transmetre el gust per la lectura “més enllà de l’aula i de les avaluacions. La idea és dinamitzar en aquest sentit totes les escoles i ajudar a pares i professors a acostar els estudiants als llibres. Volem aconseguir que les famílies vegin que han de col·laborar amb nosaltres”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe emèrit de Barcelona, ​​va ingressar a la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 com a acadèmic d’honor durant una cerimònia que es va celebrar el 12 de desembre. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Laïcitat i laicisme a l’occident europeu”, on repassa l’actualitat de l’Església en una societat on el fenomen religiós està cada vegada més assetjat. A la cerimònia van assistir, entre altres personalitats, el cardenal arquebisbe de Barcelona, ​​Juan José Omella; l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives, i el bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo. Va respondre al discurs d’ingrés, en nom de la RAED, l’acadèmic de número Francesc Torralba.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La Direcció General d’Afers Religiosos ofereix a escoles i instituts formació sobre la llibertat religiosa i la gestió de la diversitat religiosa per a professionals de l’àmbit de l’ensenyament. Des que l’any 2015, la Direcció General d’Afers Religiosos va publicar la Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, aquesta publicació és presentada a tots els centres d’ensenyament que sol·liciten una sessió de formació.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Borja Pérez, Sergi Simó i Esteve Genovard, alumnes del Grau d’Enginyeria Informàtica de La Salle-URL, han guanyat el concurs internacional Code4life University Challenge 2017 organitzat per la multinacional Roche. En total van participar 140 equips de cinc països (Alemanya, Polònia, Espanya, Suïssa i Estats Units) que es van disputar la victòria en diferents fases de competició. L’equip guanyador de La Salle-URL viatjarà al gener de 2018 a la seu de Roche a Basel (Suïssa) on presentaran el seu projecte.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Si bé fa dies el debat va copar un ple al Congrés dels Diputats, aquest dimecres ha estat el Senat qui ha debatut el suposat adoctrinament a les escoles. No només a Catalunya, sinó també al País Valencià, on el senador del PP Juan Soler creu que “s’insufla la idea de Països Catalans” als nens. Gràcies als vots en solitari dels populars, la cambra alta espanyola ha aprovat una moció en la qual es demana que el pacte educatiu que es treballa al Congrés reforci les competències de l’alta inspecció educativa perquè vetlli per la “neutralitat” i eviti casos “d’adoctrinament”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Com que a les Balears s’aplica l’article 155 (sobretot pel que fa a l’asfíxia econòmica i a l’arraconament cultural) des del dia mateix de l’entrada en vigor de la Constitució espanyola del 1978, ja tenim també experiència del combat contra l’adoctrinament a les escoles que ara prediquen a Catalunya, amb més virulència i acritud que mai en aquesta campanya, el PP i Cs. A les Balears la persecució d’adoctrinadors la va posar en funcionament, durant la viscosa legislatura que va anar del 2011 al 2015, el president José Ramón Bauzá, amb una corrua de consellers i conselleres d’Educació cadascun més grotesc que l’anterior. El resultat va ser la creació d’un clima social de crispació sense cap sentit (per la senzilla raó que el famós adoctrinament no existia, com a Catalunya) i la mobilització sense precedents de la comunitat educativa amb els docents al capdavant (primer) i de la societat sencera (a continuació) en defensa del model fins aleshores vigent (que no era ben bé el de la immersió lingüística, tot i que Bauzá es pensava que ho era perquè hi detectava massa presència de l’ensenyament en català).

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Si hi ha un concepte que ha eclipsat tots els temes relacionats amb l’educació a Catalunya ha sigut el suposat adoctrinament a les aules. Al debat electoral d’educació organitzat ahir pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) a l’Escola Ramon Llull -una de les més afectades per les càrregues policials l’1-O- la “politització” dels alumnes catalans va tornar a ser protagonista. Tot i que el seu partit és uns dels principals defensors del terme adoctrinament, la representant de Cs, Sonia Sierra, va defugir ahir referir-s’hi i va assegurar que prefereix utilitzar “politització”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Departament d’Ensenyament ha creat el nou Programa experimental de suport a la certificació dels coneixements en llengües estrangeres, un projecte amb l’objectiu de millorar la competència en llengües estrangeres de l’alumnat d’ensenyaments obligatoris i postobligatoris.
Ensenyament considera que el coneixement de les llengües estrangeres és un recurs bàsic per tal que els alumnes catalans puguin desenvolupar-se com a ciutadans europeus en igualtat d’oportunitats. Per això, el programa s’adreça a l’alumnat dels ensenyaments de secundària, batxillerat, FP i ensenyaments de règim especial, i preveu una col·laboració entre els centres participants i les Escoles Oficials d’Idiomes.
Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

M’esgarrifo cada cop que sento dir a un polític d’aquest país que vol trinxar la immersió lingüística a les escoles. Sostenen, aquests polítics, que la llengua castellana està discriminada a les aules i que els nens i nenes no gaudeixen de les mateixes oportunitats per aprendre els dos idiomes oficials de Catalunya. No entenen, o fan l’orni perquè només visualitzen votants, que l’actual model d’escola catalana és un model d’èxit i una eina que, per sort, afavoreix en majúscules la cohesió social.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Del Saló de la Infància a la Ciutat dels Somnis. Després de 53 edicions, aquest any s’inaugura un nou saló per a nens amb la intenció que sigui “menys consumista”. Se celebrarà del 27 al 30 de desembre (abans durava nou dies) i l’entrada costarà la meitat: de 12 a 6 euros.

“La diferència entre els dos festivals és que abans s’hi anava a consumir, i ara s’hi va a gaudir i a descobrir professions”, ha expressat el director de negoci propi de la Fira de Barcelona, Salvador Tasqué. Tot i que només es redueix a la meitat el nombre de dies, s’hi preveuen molts menys assistents. Es passarà de 80.000 a 20.000, aproximadament, perquè, asseguren, volen apostar per la “qualitat”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Donar ordres a un robot perquè mogui les mans o faci uns passos, desenvolupar una aplicació de mòbil amb finalitats socials i dissenyar un videojoc senzill, entre d’altres, són reptes a l’abast dels més petits. Els centres d’ensenyament aposten per la introducció de la programació informàtica a les aules. Malgrat que encara hi ha debat sobre quan i com s’ha de començar a aprendre a programar, els professionals defensen els beneficis que els infants adquireixin aquests coneixements i habilitats i es relacionin amb la tecnologia d’una manera molt més propera.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Sergi Mimó i Andrea Campos estudien sisè de primària a l’escola Santa Anna de Premià de Dalt (Maresme). El Sergi té 10 anys i a tercer el van avançar un curs al descobrir les seves altes capacitats. Abans no estava còmode en el seu grup i durant l’hora del pati se sentia sol. L’Andrea, que també ha tingut dificultats de socialització, va ser una de les primeres amigues que va fer a la seva nova classe. Basant-se en les seves vivències i amb l’ajuda dels seus germans –Izan i els bessons Anna i Marc, que cursen tercer–, el Sergi i l’Andrea han ideat la campanya Cap infant sol perquè ningú se senti sol a l’hora de l’esbarjo. L’ajuntament recolza la seva iniciativa i la farà arribar a totes escoles.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Va néixer al Marroc (Asila, 1981) però viu a Catalunya des que tenia nou anys. Treballa de tècnica d’ocupació a l’Ajuntament del Masnou i els seus estudis en immigració, religions i identitat cultural l’han convertit en una veu autoritzada en la matèria.

Què la fa decidir a entrar en política?
Catalunya està patint una situació trista, gens pròpia d’un país democràtic. En aquest context, el meu fill de vuit anys, el 6 o el 7 de setembre, mentre mirava en directe què passava al Parlament i li explicava que aquells eren els nostres representants perquè els havíem votat, em va qüestionar que ens representessin realment a ell o a mi, perquè ningú s’assemblava a nosaltres. Això em va fer adonar que hi havia alguna cosa que no estàvem fent bé, perquè ens sentim catalans, volem ser considerats com a tals, però no existim en l’esfera política.
Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »