• Cerca

Estaria bé començar amb una petita definició del que entenem per altes capacitats. Personalment m’’agrada referir-m’hi explicant que els nens, nenes i adolescents amb altes capacitats demostren respostes notablement elevades, o el potencial necessari per a aconseguir-les, comparats amb altres individus de la mateixa edat, experiència o entorn.

A més a més, hem de saber que formen un grup heterogeni que comparteixen trets comuns, com ara:

  • Aprenen molt de pressa i relacionen idees i conceptes.
  • Retenen molta informació i tenen gran memòria.
  • Mostren un vocabulari ampli.
  • Són autodidactes i molts cops aprenen sols.
  • Tenen una gran sensibilitat.
  • La justícia per davant de tot.
  • Manifesten gran preocupació per temes socials i polítics.
  • Fan moltes preguntes i van més enllà…
  • Tenen una gran curiositat i és possible que no parin fins a trobar resposta.
  • I altres…

Ara que ja tenim una definició i algunes característiques per ajudar-nos a detectar-los en les nostres aules, ens cal seguir avançant i podríem tenir present el que van escriure al respecte Treffinger i Feldhusen l’any 1996: “La detecció i la identificació ha de ser vista com un procés continu, no com un procés únic que diu d’una vegada i per sempre si un nen té altes capacitats o no”. “Els  talents –afegien– emergeixen i creixen evolutivament, i alguns no arriben a emergir perquè no es produeix una adequada estimulació. És important que tots els que treballem amb nens i joves veiem els talents i les potencialitats com un quelcom educable i emergent, no com un quelcom fix i immutable”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

“El meu avi va morir en un accident de trànsit”. La Laura Duró, psicòloga d’Stop Accidents, tot just acaba de començar la xerrada a un grup de 6è de l’Escola Ramon Llull (la del barri del Congrés, no confondre amb la del mateix nom del carrer Aragó), i ja es troba amb el cru testimoni d’un dels alumnes. La resta de l’aula no para especial atenció, perquè fa l’efecte que tot el grup frisa per intervenir i explicar la seva vivència (qui no en té alguna, tractant-se de seguretat viària?), però això permet a la Laura llençar una primera idea fonamental: “Un accident de trànsit no només afecta la persona sinó a tot el seu voltant, família, amics, etc.” “Sabeu com quan llences una pedra a l’aigua i es crea una ona expansiva? Doncs això és igual”, els explica.

No serà l’única metàfora de la xerrada. “El nostre cos és com la closca d’un ou”, els dirà quan arribi el moment de parlar sobre la vulnerabilitat dels vianants i la necessitat d’estar sempre alertes. Veurem una altra imatge metafòrica en una de les diapos: la d’un pas de vianants d’un carrer amb uns personatges creuant-la i al costat els mateixos protagonistes per una passarel·la sota de la qual hi ha un precipici. En el fons són el mateix, l’únic lloc segur per on es pot creuar.

El primer que fa la Laura en aquesta mena de xerrades és explicar als infants les conseqüències dels accidents de trànsit (la mort és la que més surt a les notícies, les lesions medul·lars i les amputacions les més freqüents), després les causes (i bàsicament se centra en aquelles relacionades amb el factor humà, que són de llarg les majoritàries, subdividides en tres grans famílies: distracció, excés de velocitat i consum d’alcohol o drogues), però la major part del temps el dedica a reflexionar en veu alta sobre mesures de prevenció i autoprotecció. En diu, “tenir una actitud segura”. Després m’explicarà que altera una mica l’ordre quan l’acompanya algun testimoni, normalment una persona amb una amputació a causa d’un accident. Però avui no és el cas.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

L’objectiu és convertir l’educació en “l’eix estratègic” del pròxim mandat als ajuntaments de Catalunya i, per fer-ho, l’aliança Educació 360 –la plataforma que aglutina més de 100 entitats i consistoris– reclama als partits polítics que incorporin mesures concretes per articular i universalitzar l’accés a les activitats extraescolars dels alumnes. La idea és teixir una xarxa municipal per superar el model educatiu actual i garantir la igualtat d’oportunitats també en les activitats extraescolars.

Així, la plataforma Educació 360, impulsada per la Diputació de Barcelona, la Fundació Bofill i la Federació Moviments de Renovació Pedagògica, ha elaborat un document amb 36 propostes que ja ha sigut presentat als partits. Un dels autors del document, Quim Brugué, ha dit que no és una “recepta” sinó un conjunt de propostes perquè els ajuntaments s’inspirin i puguin aplicar-les tenint en compte la seva realitat concreta.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Es continua reivindicant des de l’extrema dreta espanyola que els pares puguin tenir el dret de decidir l’idioma en què els seus fills han de ser escolaritzats. És realment un dret dels pares, això? Utòpicament potser sí, però a la pràctica és senzillament impossible. Els alumnes d’un país, el que sigui, no tenen més remei que ser escolaritzats en la llengua vernacla del país en qüestió, que, en aquest cas, aquí, seria el català, que és el que parlem els catalans, la qual cosa no deixa de ser una obvietat.

Dit això, resulta que per qüestions socioculturals, polítiques i geogràfiques de fa segles, l’origen i conseqüències de les quals necessitaríem un llibre sencer per explicar-les, el castellà també està implantat d’arrel en el nostre territori. És clar, no és l’idioma propi dels catalans, però sí que és una llengua perfectament assimilada per la població autòctona, tot i després d’haver-la hagut d’aprendre per la força i és més, poder entendre i expressar-se en les dues llengües ha esdevingut una riquesa cultural de la qual altres territoris no poden presumir.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Fa prop de vuit mesos, quan vàrem presentar la iniciativa de l’Educació 360 amb el lideratge de la Fundació Bofill, la FMRP i la Diputació de Barcelona, vam compartir la idea que si volíem que el model educatiu incorporés de forma sistèmica la mirada de l’Educació 360, calia que la política pública l’integrés dins les seves estratègies, marcs reguladors i pressupostos. Dèiem, llavors, que les bones experiències eren condició necessària però no suficient.

Les pròximes eleccions municipals el maig del 2019, junt amb la convicció de la idoneïtat de l’àmbit local en l’impuls de l’Educació 360, ens va dur a plantejar-nos l’oportunitat que en els quatre anys que vénen els ajuntaments poguessin desplegar l’Educació 360 en el mandat de 2019-2023, tal com va explicar recentment Rafael Homet, diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona en l’article “Educació 360: més i millors oportunitats educatives per a tothom”.

A més, la bona acollida de la presentació de la iniciativa i la progressiva adhesió d’ajuntaments a l’Aliança, més de cinquanta, ha anat acompanyada de la demanda explícita, tant des de l’àmbit tècnic com polític dels ajuntaments, sobre com concretar el relat compartit de l’Educació 360 al municipi.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Fa dècades que ambdues organitzacions col·laboren en l’edició de materials amb els quals donar eines a docents i famílies, principalment, però també noies i nois, sobre diversitat afectiva-sexual, així com respecte a les persones diferents. Aquest curs, a més de renovar alguns altres materials, han editat un nou còmic, Pau, amb el qual volen acostar la realitat de les persones transexuals a noies i nois de secundària, resolent possibles dubtes que els sorgeixin, així com donant claus i eines també a famílies i docents, que explicaran, de fet, amb guies didàctiques per poder treballar aquests temes en classe.

El còmic, de 19 pàgines, recull diverses històries narrades que tenen com a protagonista a Pau, una adolescent trans, acompanyada dels seus companys d’institut. En paraules del secretari general de FE-CCOO, Paco García, aquest còmic neix “amb la pretensió de promoure i de treballar per escoles més inclusives, que siguin espais de convivència que respecten i aproven la diferència”.

Tant des de Comissions com des de la FELGTB insisteixen en la importància que des del Ministeri i les administracions educatives autonòmiques es faci un desenvolupament de les lleis sobre diversitat afectiva-sexual existents i que, en paraules de Uge Sangil, presidenta de la Federació, “no s’estan desplegant malgrat que algunes porten un lustre aprovades”.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

“Havent escoltat el parer dels membres dels consells i organismes diocesans, sacerdots, diaques, religiosos, laics; i a més, demanant en la meva pregària, personal i comunitària, de cercar la voluntat de Déu, he decidit convocar el Sínode Diocesà de l’Església de Vic”. Així va anunciar aquest diumenge el bisbe de Vic, Romà Casanova, la convocatòria d’un Sínode Diocesà que celebrarà durant els propers mesos el bisbat de Vic.

L’anunci es va fer públic amb la difusió de la Carta Pastoral “Aixeca’t i camina” i el mateix diumenge al final de la Jornada Diocesana el bisbe va signar a la catedral de Vic el decret de convocatòria. És el primer Sínode que se celebra des de 1947 i quan es compleixen 15 anys del nomenament de Casanova com a bisbe de Vic.

Romà Casanova ja havia plantejat aquesta possibilitat durant la missa crismal de 2017 i havia consultat els diversos consells diocesans sobre la seva oportunitat. Però sense que estigués anunciat va confirmar i signar la convocatòria al final de la Jornada Diocesana.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Un dels majors obstacles que pateixen les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat té relació directa amb els mites i estereotips al voltant de la seva situació. Els estigmes suposen un pes afegit que els lliga encara més a l’exclusió, però sobre la qual podem i hem d’intervenir per transformar aquesta situació i millorar la vida d’aquestes persones. Davant d’aquesta situació i amb voluntat de combatre-la l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu presenta aquest dimarts 18 de setembre la campanya ‘La vida mateixa‘ al CaixaForum de Barcelona.

‘La vida mateixa’

La campanya aporta un web, vídeos d’un minut i una exposició per aprofundir en la realitat dels quatre personatges i en les accions de la vida quotidiana que poden millorar la seva qualitat de vida. A través d’una casa de cartró la campanya explica que l’exclusió social és quelcom quotidià a la nostra societat. Per la finestra contemplem una escena urbana d’allò més monòtona; a la paret els retrats dels protagonistes esperen a que descobrim l’“altra cara” d’aquesta realitat. Un mirall ens mostra la pròpia. Haurà canviat després de llegir les històries dels protagonistes? Abans de sortir, un cartell ens proposa un tracte: senyalar amb quins petits gestos començarem a canviar aquesta realitat.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Com cada inici de curs, reapareixen les queixes de mares i pares perquè als seus fills els toca fer classe en barracons, paraula usada despectivament per designar el que, en realitat, són mòduls prefabricats que s’utilitzen amb tota normalitat en altres sectors quan cal habilitar espais de forma temporal.

Es tracta de construccions mòbils, molt sovint de lloguer, que permeten créixer o decréixer l’espai disponible per a cada activitat en funció de les necessitats de cada moment en situacions canviants, com és sense dubte la població escolar. Aquests mòduls ofereixen nivells de qualitat, seguretat i confort sovint millors que les construccions convencionals, sobretot si aquestes pertanyen al passat, i comporten un estalvi significatiu en despeses d’inversió en noves construccions que, probablement, el curs següent i en funció de la demanda de places a cada centre, podrien resultar o massa petites o massa grans.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Durante nuestra etapa de crecimiento -que dura toda la vida- se nos intenta regar el ánimo con un vasto surtido de cumplidos. Contrario a lo que pueda parecer, la mayoría de veces estos halagos nos hacen un flaco favor, dado que nos hinchan el pecho de un aire que nos proyectará lejos y hacia atrás cuando se pinche con la realidad.

La excelencia ha visto su nombre regalado a situaciones y a personas de las cuales realmente no se espera mucho más. En otro tiempo un estudiante normal -que no excelente- era aquel que con 14 años sabía latín, francés, inglés y había leído el triple que cualquier excelso alumno del presente.

Hoy llenamos a los niños con melosas alabanzas que les hacen creerse genios, ilustres, superiores. Alentamos la normalidad como excelencia, provocando que no se pase nunca de ella debido a un sentimiento falso de haber alcanzado ya suficiente sabiduría.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Departament d’Ensenyament crea el programa d’innovació ‘Apadrinem el nostre patrimoni’. Un projecte que té com a principal objectiu promoure entre l’alumnat del país el coneixement del patrimoni proper als centres educatius. D’aquesta manera, els alumnes són protagonistes del procés d’aprenentatge a partir del treball sobre l’entorn des de diferents disciplines.
Apadrinem el patrimoni promou el coneixement del patrimoni local des d’un punt  de  vista  històric,  artístic,  cultural,  natural  i  científic, fet que  fomenta  la implicació  dels  alumnes  en  el  territori  i  la  societat. El programa es basa en la identificació i tria de l’element patrimonial; la posterior cerca, selecció i tractament de la informació; la caracterització de l’element -època, estil,  autor-, la participació en la seva conservació i en activitats de divulgació.
Per tal de dur a terme el projecte, els alumnes tracten el patrimoni des de diferents vessants, de tal manera que es treballen molts àmbits del coneixement, com ara medi natural; àmbit lingüístic; cultura i valors; i digital.
Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Catalunya no n’ha sortit massa ben parada de l’informe Diferències educatives regionals 2000-2016, presentat ahir per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques. Aquest estudi ha analitzat el sistema educatiu de totes les comunitats autònomes, parant atenció tant a les condicions econòmiques com també a les acadèmiques. Segons aquest informe, Catalunya és una de les regions que té menys inversió pública per alumne en educació, concretament 5.170 euros l’any 2016. Per sota només hi ha Andalusia, Castella-La Mancha i Madrid, que té la xifra més baixa (4.496 euros). De fet, la diferència entre Madrid i el País Basc –que amb 7.320 euros és la comunitat amb més inversió pública– és força dispar.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

La reducció de jornada és un dret que actualment tenen les treballadores, per poder consolidar la família i la feina, ja sigui per un infantament, per cuidar d’un malalt o per qualsevol altra problemàtica que pugui sorgir a l’entorn familiar.

Quan s’agafa una reducció sovint es creen moltes angoixes. En alguna ocasió hem hagut de sentir que a l’escola la dedicació ha de ser la totalitat de l’horari, que com més hores hi dediquem més bones mestres serem, que les jornades partides van en detriment de l’alumne, que l’escola en surt malparada. En definitiva, sembla sobrevolar la idea que si no treballes tot el dia no ets una bona mestra.

Tenir una vida familiar conciliada amb la dedicació docent és un dret. No ha de repercutir a l’escola ni en els companys, com tampoc ha de suposar cap problema pels equips directius.

Quan una mestra redueix la seva jornada cal reestructurar el marc escolar, cal que hi hagi un bon traspàs amb la mestra que fa l’altra part de la reducció, cal el temps suficient per organitzar-se les reunions, per preparar-se les classes, per poder atendre els pares adequadament… No cal fer tot l’horari escolar però sí s’ha d’estar al cent per cent en l’horari que es fa. Hi ha d’haver la mateixa exigència que a la resta del claustre, amb la diferència que una determinada feina es fa entre dues persones.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El nen parla i juga amb algú a qui ningú més veu i que en realitat no és aquí. Els seus pares o altres persones poden arribar a preocupar-se o espantar-se. Li passa alguna cosa, té algun problema, veu fantasmes? Gens d’això: el nen està interactuant amb un amic imaginari, algú inventat per la seva pròpia fantasia. Al voltant del 30% dels infants té un amic imaginari en l’etapa del desenvolupament del joc simbòlic, que comença cap als 2 anys i finalitza cap als 7.

El joc simbòlic, expliquen els experts de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), és “la capacitat de realitzar representacions mentals i jugar amb elles, com per exemple agafar el telèfon i imitar que s’està parlant amb algú”. Doncs bé, de la mateixa manera que poden creure que parlen per telèfon quan no ho fan, “creuen” en la presència d’algú que en realitat no existeix.

Un amic imaginari és “un personatge invisible, nomenat i referit en converses amb altres persones, amb el qual el nen juga directament almenys durant alguns mesos, que té un aire de realitat per al nen, però no té aparentment cap base objectiva”. Aquesta és la definició clàssica, encunyada per la investigadora nord-americana Margaret Svendsen en un article de 1934 i que té consens encara en els nostres dies.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Una quinzena d’infants amb les seves famílies van descobrir tres religions en la ruta organitzada per la revista Dialogal. Dissabte al matí, musulmans, sikhs i budistes zen els van acollir en el marc de la tercera Nit de les Religions.

“El ramadà és un mes dedicat a Déu, amb cos i ànima. Dejunem durant un mes perquè és més fàcil solidaritzar-te amb qui pateix fam si has passat gana que si simplement has reflexionat sobre el fenomen.” Aquesta valoració de l’experiència com a base per al coneixement és també el principi de la Ruta Petit Dialogal, que s’ha organitzat per primera vegada en el marc de la tercera Nit de les Religions.

La revista Dialogal, dedicada a l’espiritualitat i la diversitat religiosa, disposa d’una secció dedicada a famílies i educadors anomenada Petit Dialogal. D’aquí ve el nom de l’itinerari organitzat per la revista que ha visitat tres centres de culte amb activitats destinades a infants de 6 a 12 anys amb les seves famílies. La selecció triada per a l’estrena va ser un tast de budisme zen, sikhisme i islam sunnita.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Nova ofensiva del PP contra el sistema educatiu de Catalunya. El secretari general del PP, Teodoro García Egea, ha anunciat que volen presentar iniciatives parlamentàries per reforçar el paper de l’Estat en matèria educativa i que “hi hagi així igualtat d’oportunitats a tot Espanya”.

Per aconseguir-ho, vol que l’Estat controli els llibres de text, una selectivitat comuna a tot Espanya i reforçar “la troncalitat de matèries comunes a totes les comunitats”. A més, també ha apostat per un “MIR educatiu” per als professors de tot l’Estat i perquè tots els aspectes de la Lomce relacionats amb la recentralització “deixin d’estar bloquejats”. “Els espanyols no volen 17 sistemes diferents: un alumne no necessàriament ha de patir-ho”, ha defensat García Egea, que ha afegit que un alumne ha de poder estudiar el mateix a Tarragona que a Teruel o Madrid.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

“Saps que si marxem d’Andalusia a Catalunya el nostre fill haurà d’estudiar en català?” “Què dius, ara!” “El que sents, que a Catalunya és obligatori estudiar en català i no es pot en espanyol, que és la llengua de tots. I per què? Perquè Zapatero ho consent i Chaves hi dona suport”. Aquest és el text de l’anunci que el PP va fer sonar a les ràdios andaluses el febrer del 2006, quatre mesos abans del referèndum de l’Estatut de Catalunya. Dotze anys després, som allà mateix. Quan els populars (i Ciutadans) volen excitar el personal perquè els voti, ataquen l’ensenyament en català.

Llegir-ne s.

Comments Sense comentaris »

Les 8.411 places –4.326 de les quals en el primer any– a les escoles municipals de Barcelona cobreixen el 60% de la demanda, cosa que significa que quatre de cada deu famílies que volen portar els fills de 0 a 3 anys en una escola bressol pública no tenen plaça per fer-ho. El govern municipal de Barcelona ja fa temps que treballa per crear places d’escola bressol noves –aquest curs se n’han creat 217 més– i aquest dilluns ha volgut reivindicar el seu “compromís en la primera etapa educativa”.

Ho ha fet insistint en dues idees: una, l’obertura de tres escoles bressol noves, de manera que Barcelona tindrà aquest any 101 centres. S’estrenen la dels Encants (va començar la setmana passada), el Canòdrom, a Sant Andreu (obrirà l’1 de desembre), i l’Aurora, al Raval, que entrarà en funcionament al gener. Com ja s’havia anunciat, en aquest centre s’impulsarà una prova pilot de flexibilització horària: per primera vegada hi haurà dos grups amb horaris diferents, un al matí, de 9 h a 13 h, i un a la tarda, de 15 h a 19 h.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

El Vaticà, a través de la Congregació de la Doctrina de la Fe, ha ordenat la suspensió durant deu anys del seu ministeri al sacerdot José Manuel Ramos Gordón de la diòcesi d’Astorga, acusat d’abusos sexuals comesos fa 35 anys al Col·legi Joan XXIII de Puebla de Sanabria (Zamora). Durant els deu anys de suspensió, el sacerdot ha de residir en un monestir o convent fora de la diòcesi d’Astorga i després podrà viure a la Casa Sacerdotal i celebrar l’eucaristia amb autorització expressa, segons ha explicat aquest dilluns el bisbe d’Astorga (Lleó), Juan Antonio Menéndez.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »

Un nen de vuit anys trasplantat de medul·la òssia ha hagut d’abandonar recentment la seva escola a la regió del Véneto, en Italia, perquè part dels seus companys de classe estaven sense vacunar. Aquesta història va ser publicada fa uns dies pel diari ‘Corriere della Sera’ i és un clar exemple dels perills que comporta el moviment antivacunes, que ha guanyat força a Itàlia en els últims anys. La família d’aquest menor només ha accedit a explicar la història a la premsa mantenint l’anonimat del nen, del pediatre i fins i tot de la ciutat italiana on es desenvolupen els fets.

Llegir-ne més.

Comments Sense comentaris »