Dilluns a les 8.45h

- Aaaahhhh! -crida tot espantada la Laura-. No ha sonat el despertador i arribarem tard a l'escola! -exclama mentre es vesteix a corre-cuita.

El Xavi ja fa un parell d'hores que ha marxat a la feina i, com cada dia, la Laura és l'encarregada de portar els nens a l'escola. No està gaire lluny de casa però, tractant-se d'un nen de 5 anys i una nena de 2, ens podem imaginar el tema del temps.

Normalment ho té per la mà: llevar-se a les 7.30h i esmorzar mirant les notícies al mòbil, preparar l'entrepà de l'Oriol, la motxilla, la roba de la nena... A un quart de nou, desperta els fills i comença la batalla amb el gran. És clar, no suporta veure com la mare vesteix la Mireia i ell s'ha de vestir tot sol. Comença a dir que no en sap, que li costa molt, que per què s'ha de vestir sol? Però, com que tenen temps, es pot controlar i conduir la situació. Avui, però, s'han adormit i van molt justos.

Aquest matí no s'està per històries i acaba vestint els nens a una velocitat inimaginable i, a més a més, a conjunt. En comptes d'entrepà, comprarà una pasta a l'Oriol i l'hi farà arribar més tard. Pel camí, l'Oriol es pren un suc i ella i la Mireia ja esmorzaran tranquil·lament a la cafeteria.

- Quin començament de setmana! -diu en veu baixa.

Dimarts a les 8.15h

- Vinga, Oriol, és hora de llevar-se! -fa la Laura-. Avui posa't el xandall, que tens psicomotricitat -li diu tot intentant motivar-lo. Mentrestant, va vestint la Mireia, que ja portava una bona estona amb els ulls oberts i jugant amb la seves nines, Elsa i Anna.

- Vols fer el favor d'espavilar-te! -alça el to la Laura-. Arribarem tard com ahir! -diu.

- No! -contesta el nen-. M'has de vestir tu, així anirem més ràpid! -etziba.

- Ah, no! -respon la mare-. T'has de vestir tu sol, jo ja en tinc prou, de fer-te l'esmorzar i el llit cada dia -diu la Laura.

- No és just! Tu ets la meva mare i m'has de cuidar! -crida el nen. La Laura es queda bocabadada.